COMUNITATS
ALBA DE TORMES
Sant Joan de la Creu
08 de junio de 1679
Plaza de Santa Teresa, 5, 37800, Salamanca, Alba de Tormes
923 30 00 43
veure en google maps
Església de culte
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província de Salamanca. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. L’any 1676, els frares es van assentar en un petit Hospici, i al maig de 1678 tenim la fundació canònica. Així narra el P. Silverio la inauguració del nou estatge dels frares descalços a Alba de Tormes. “Disposades totes les coses es va inaugurar la fundació el diumenge 18 de juny de 1679, amb missa solemne en les Descalces, que va oficiar el P. Provincial, i sermó que va predicar el P. José de Jesús María, un dels primers conventuals d’aquesta casa. Després, en processó solemníssima, es va portar el Santíssim Sagrament de les Mares al nou estatge. Les festes van començar a les vespres i van durar diversos dies, durant els quals va haver-hi il·luminacions, toros i altres festeigs populars. El Santíssim va ser portat per religiosos jerònims i carmelites. Els franciscans, que estaven una mica enfadats, no van assistir a la processó. El Santíssim es va col·locar en un bonic sagrari de “palo santo”, regal de la Marquesa de Mancera, juntament amb un crucifix d’ivori, d’una vara d’alt. Així va quedar constituït el convent de Carmelites descalços, al costat del sepulcre de la seva Santa Mare”. Com a fet curiós anotar que aquesta va ser la primera fundació que es va dedicar al, aleshores, beat Joan de la Creu.
El 1835 els frares van haver de deixar la Vila Ducal. El convent va passar a pertànyer a l’Ajuntament, i va ser usat com a escoles públiques i caserna de la Guàrdia Civil. Va ser recuperat per a l’Ordre el 1878. El convent ha estat Col·legi Teològic de la Província de Castella durant diversos anys. També i com a fet anecdòtic dir que va ser Col·legi Menor per als alumnes de l’Institut de Segona Ensenyança d’Alba de Tormes. Durant uns anys, els frares han estat rectors de pobles veïns a Alba. I també, per dos triennis (2006-2012), ha estat confiat el convent i Església als frares carmelites de la Província de Mèxic.
La missió principal i primordial del convent és, i ha estat al llarg de la seva centenària història, l’atenció als molts pelegrins que vénen d’arreu del món per venerar les relíquies de Santa Teresa de Jesús: sepulcre, braç i cor, i sobretot, amarar-se de l’espiritualitat teresiana. Com no podia ser d’altra manera, segueix sent un convent de Carmelites descalços. Destaquem la visita del Cardenal Roncalli, futur Joan XXIII, el 1954. I la del papa Joan Pau II amb motiu del IV Centenari de la mort de Santa Teresa de Jesús.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 65-66
A la portada
«De Egipto llamé a mi hijo»
En medio de esta Octava, Gran Fiesta de ocho días, de la Navidad celebramos a la Sagrada Familia de Jesús, a su Madre, la Santísima Virgen, y a san José, el hombre que ejerció como su padre terrenal y de su vínculo humano, con trascendencia en el misterio de la Salvación de los hombres que se obra desde la Encarnación. Porque la familia es una institución natural, que tiene su origen en el ser mismo de las cosas, como nos recordaba la primera lectura. Y lo sabemos también porque esto mismo es refrendado por Dios: "El Señor honra más al padre que a los hijos y afirma el derecho de la madre sobre ellos"; hay un orden entre las personas que es así para que todo funcione, que se ha establecido para bien de los hijos y para que los padres pueden ejercer su servicio en la debida manera para traer a este mundo a nuevos seres humanos (del modo más "natural" posible), criarlos, educarlos e introducirlos en su propia vida adulta, con la ayuda también de una sociedad lo más "natural" posible también. Y como todo lo humano, por más natural que sea, necesita ser redimido; todo...