Després d’escollir i enviar els seus apòstols encomanant-los la Missió que Ell havia rebut del Pare, Jesús donà instruccions, consells i advertències. Aquest capítol de sant Mateu l’anomenen del ‘discurs missioner’ perquè Jesús parla de tot el que ens fa falta per donar testimoni de que amb Ell ha arribat el regne, l’acció determinant de Déu entre els homes. Quan anunciem Crist no parlem d’unes idees genials per a canviar el món sinó que aquest canvi ja ha començat per iniciativa i acció de Déu. Per això Jesús i nosaltres, els seus enviats, no ens quedem només en la compassió o l’ajuda material i física sinó que el que es pretén és restaurar la relació bàsica entre Déu i cada persona per tal que el Senyor li pugui donar a cadascú tot el que sempre ha desitjat donar-li i que es resum en l’estada amb Ell per sempre.
Aquesta acció té tal força i autoritat que molts s’han sentit, se senten i se sentiran amenaçats i així utilitzaran tots els mitjans al seu abast per a impedir la Missió dels seguidors de Jesús, com veiem a la primera lectura que relata l’experiència de Jeremies, un dels principals profetes: la gent se’n reia dels seus anuncis que mostrava a tothom allò que no volien sentir, però que era la veritat. Se’n burlaven dient que era un profeta de foscors i calamitats.
Però no cal témer res, en primer lloc perquè el contingut de l’Evangeli és la veritat i és així capaç de posar de relleu totes les inconsistències i totes les mentides. La Paraula de Jesús és llum i en dona, i això és el millor remei per combatre la malícia i la foscor. En segon lloc, els opositors no tenen un poder definitiu perquè, com a molt, només tenen capacitat per a atacar i destruir el cos, l’exterior i material però mai l’ànima, l’esperit, substància del nostre ser personal. El diví que hi ha en nosaltres serà preservat fins i tot en la pitjor de les persecucions, però cal tenir cura que aquesta mentida no se’ns posi dins i contagiï la nostra ànima, que no afecti la nostra fe o la confongui.
La presència de Jesús ens posa en mans de Déu, la situació més segura de l’univers. Ell ens coneix perquè ens ha creat, i té comptats els nostres cabells; no ens oblida i sempre ens protegeix i a més de les seves criatures, en Crist ens ha fet els seus fills estimats. Això fonamenta des del més profund la nostra missió. Per això, és essencial que donem testimoni d’Ell i de la veritat amb decisió, arriscant-ho tot. L’Evangeli no és una doctrina mel·líflua per a quedar bé amb tothom sinó que és qüestió de vida o mort. Posar-nos de la seva part és estar amb Déu i amb el seu Fill, testimoniar en la vida i la història la seva presència i la seva oferta, fer-nos partícips de la salvació i la vida definitiva, arriscant-ho tot per ella (cf. 1Cor 9,23).
