“No és Déu de morts, sinó de vius”

5 nov. 2022 | Evangeli Dominical

El cert és que, cada pregunta dels enemics de Jesús, sovint capciosa, Ell l’aprofita per a mostrar la veritat de l’Evangeli: la profunditat de l’acció divina, a través seu, en la nostra realitat i les nostres vides. Si ens centrem en l’Evangeli d’avui, el debat amb els saduceus li permet expressar amb la màxima contundència la veritat sobre la resurrecció, el destí últim i individual al qual Déu ens ha destinat a cadascun de nosaltres. Algú ha dit que una de les raons de la força de convicció del cristianisme, fins i tot del seu «èxit», ha estat aquesta doctrina de la resurrecció individual, és a dir, que ens anuncia la pervivència personal a tots i cadascun de nosaltres; no el fet de continuar vivint com un record en el cor dels qui ens han llegit, conegut o estimat, o a través de la nostra obra filosòfica, literària o científica. La fe cristiana, Jesús mateix, ens anuncia que si som «considerats dignes en el món que vindrà i en la resurrecció d’entre els morts», no morirem, serem com a àngels. Realment, no es pot dir més amb menys paraules: si es comença parlant de les obligacions legals envers els qui han mort, és a dir, la llei del Yevamot o levirat que obligava l’home a donar descendència (prolongar la vida i record) al seu germà mort, Jesús acaba manifestant la intenció de Déu de ressuscitar-nos a una vida real, no simbòlica, però ja sense mort ni límits físics o temporals, com la dels àngels. Jesús els recorda, a ells i a nosaltres, que el Déu veritable és Aquell que dona la vida als qui creuen i confien en Ell. Que els seus «amics forts» estan vius amb Ell, el Déu de la Vida. També així ens diu què significa «ser considerat digne» d’aquesta vida: acceptar i mantenir la comunió de fe amb Ell, especialment en els moments més difícils (primera lectura), això és, quan cal donar aquesta mateixa vida per mostrar que som realment coneixedors i coneguts del Déu veritable.

Primera lectura: 2Macabeos 7, 1-2. 9-14

Segunda lectura: 2Tesalonicenses 2, 15-3, 5

Evangelio: Lucas 20, 27-38