En aquestes últimes trobades de Jesús amb els seus adversaris i el volen eliminar, van sortint alguns dels seus ensenyaments més profunds. En aquest context tots aprenem alguna cosa sobre els principals manaments, els fonamentals, de la Llei de Déu.
Jesús mateix va dir que no havia vingut a abolir aquesta Llei sinó a donar-li plenitud, a complir-la, i amb aquest text s’entén millor aquesta intenció: Jesús revela quin és el cor, el centre d’aquesta Llei, en quina base s’assenta i on hi ha el principi i l’essència de la vida cristiana.
Un escriba, un doctor especialista en la Llei, li demana la seva opinió sobre el debat obert en el judaisme: quin era el manament principal entre els sis-cents tretze preceptes, més o menys, identificats en el conjunt de la Llei de l’Antic Testament. Jesús contesta directament dient que «el principal i primer» és « estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament». I sense deixar que l’escriba reaccioni li regala també quin és el segon, que «estima els altres com a tu mateix».
En aquell temps, això no es veia com ho entenem nosaltres, una associació immediata. Els intèrprets assenyalen que Jesús usa un conegut mètode d’interpretació exegètica dels rabins que consistia a entendre o ajuntar dos textos que continguin un mateix verb en el mateix temps; en aquest cas, es tracta de «estimaràs», que es repeteix en tots dos manaments i així, encara que no estiguin relacionats pel context, podem relacionar-los per aquest motiu per tal d’entendre’ls millor. I realment té raó, com a Fill de Déu que coneix la Llei com a legislador que és i també com a exegeta, estudiós de l’Escriptura per a trobar-hi la veritable voluntat de Déu. Perquè estimar per sobre de totes les criatures, en totes les circumstàncies i amb tota la capacitat humana, a Déu, com a Creador i com a Pare és l’origen de tota vida religiosa i humana. Vol dir respondre a l’amor originari, que ve d’Ell, tot reconèixer-lo com Qui És, Pare i Creador.
Aquest amor no respon a un sentiment, sinó a un deure, una «obligació» en el millor sentit de l’expressió: és el centre de l’Aliança entre un Déu que ens crea i no ens abandona sinó que ens busca, suporta i rescata les vegades que siguin necessàries i que la manera d’acollir, percebre, gaudir aquest amor és retornant-lo, estimant també amb tota l’ànima a Aquell que tant ens estima.
Perquè, com va escriure sant Joan de la Creu, “estimar Déu a l’ànima és introduir-la en una certa manera en ell mateix, igualant-la amb ell, i així estima l’ànima dintre seu alhora que a si mateix, amb el mateix amor amb què ell s’estima”. Així comença l’aventura de la vida de fe: es tracta d’adonar-nos de com hem estat estimats, de com som estimats i de respondre també estimant, com ho fa Ell, estimar-lo amb l’amor amb què Ell mateix ens estima.
I no es tracta en aquest cas de sentiments sinó de manaments, de fer la seva voluntat fent realitat la seva Paraula en la nostra vida. Això significa complir amb les dues parts dels manaments: la primera, referida al propi Déu, que consisteix a respectar-lo en el seu ser i en el seu nom, utilitzant-lo només per a lloar-lo, per demanar-li alguna cosa i per donar testimoni d’aquest amor que ens conforma. I també, el deure de donar-li culte, que és l’autèntic sentit de la religió, celebrant la seva acció i donant-li gràcies tal com Ell mateix ens va indicar com fer-ho.
Però estimar-lo suposa també complir la segona part dels manaments, els que es refereixen al proïsme, des dels més propers –pares i familiars– fins a tots els del poble i fins i tot els estrangers, els qui no creuen i viuen amb nosaltres, i -i això ja sembla l’increïble– arribant fins i tot als nostres enemics. Així no cal matar, ni robar, ni desitjar res de l’altre, ni maltractar-nos a nosaltres mateixos rebaixant-nos en la nostra dignitat per quedar descansats o per una mica de plaer físic.
El mateix Jesús va viure fins a l’extrem, fins al límit aquestes disposicions de Déu, responent al seu Pare i el nostre Pare, també com a home que era, a l’Infinit Amor que ens conforma i ens sosté. És per això que Jesús resumeix i ordena tota la Llei, tota la vivència de l’Aliança, d’una vida autènticament humana perquè així caminem vers la veritable meta, la comunió plena amb Déu i entre nosaltres.
