Jesús és el Messies i el Senyor (primera lectura d’avui), manifestat al món sencer com a tal per la seva mort i resurrecció, per la seva ascensió i per enviar, des del Pare, l’Esperit Sant. Ja era el pastor i guia d’aquells primers deixebles, homes de forta o dubtosa moral, quan es van trobar amb Ell, però ara és decididament el Pastor de tota l’Església i desitja ser-ho de tota la humanitat.
L’Evangeli ens recorda que això és així perquè ha entrat per la porta, se’ns ha fet proper per on el podem reconèixer, prenent la nostra carn, vida i circumstàncies i assumint-les per poder transformar-les. El nostre Pastor és un home que parla paraules humanes, però sempre són veritables i actua en nosaltres i en la nostra vida des de la seva Humanitat glorificada. Per això continua present entre nosaltres, ens crida pel nom, ens treu fora dels tancaments o refugis on estiguem i ens precedeix cap a la meta, on sempre va voler portar-nos el Pare. Després d’Ell caminem, reconeixem la seva veu perquè parla el que entenem i també el que desitgem més en el fons. I si aquest camí suposa esforç (negar els desitjos per trobar el que el cor desitja) també sabem que ens porta a viure a un nivell i una profunditat que mai hauríem aconseguit sols. Amb Ell serem lliures, entrarem i sortirem, tindrem una autèntica vida i sempre trobarem pastures, això és, el veritable aliment.
Però si Jesús és el veritable i únic Pastor és per lliurament fins a la mort i la seva resurrecció. Això li suposa ser la Porta, l’accés als béns de Déu. Cada pastor ha estat elegit per Ell i consagrat enmig del poble per a ser també porta o pont, com afirma després la tradició recollint idees i realitats del context i interpretant-les a la llum del Pastor veritable. Però n’hi ha altres que o no van ser escollits o es comporten de manera contrària al Pastor.
Vivim temps de crisi, d’incertesa i tenim tots la gran temptació de seguir a qui més crida o més fa, o almenys ho sembla. Si no cuidem la nostra relació vital amb l’Invisible i la seva realitat divina, ens trobarem seguint qualsevol home que vagi reclamant per el poder que se li ha conferit o que ostenta i es cregui l’única autoritat, i és fàcil que sigui un impostor o un lladre com diu l’Evangeli. Aquests es distingeixen perquè no han entrat per la porta veritable, que és donar la vida, com el Pastor, i només busquen dividir, consolar, que ens acontentem amb el que hi ha o ens donen i no busquem ni lluitem pel Pastor i pel ramat que Ell ha reunit i salvat, i en tinguem prou amb els lluents però passatgers -i en el fons falsos- premis d’aquest món..
