La Missió de Jesús és la introducció i manteniment del Regne de Déu en el nostre món, el veritable Regne i no aquests succedanis que ens han venut ideologies, materialismes i fins i tot religions. El Regne és la restauració de l’home al camí que va abandonar tot just creat, segons relata el llibre del Gènesi (3, 23-24) i és la culminació obrada per Crist, Fill de Déu viu i encarnat, de la història de salvació reiniciada amb plena consciència de l’home per Abraham (Gn 12) i sustentada pel poble d’Israel. Però era clar que el retorn de l’home a casa, a la seva vocació i camí vers Déu, no podia excloure a ningú.
Ja ho trobem als profetes, avui a la primera lectura d’ Isaïes. Sempre hi hagué estrangers, units «al Senyor per servir-lo, estimar el seu nom i ser els seus servidors», que van guardar el dissabte i l’aliança; a aquests, el profeta els promet que seran portats a la muntanya santa, al temple perquè siguin omplerts de goig, com els veritables israelites, a la seva casa d’oració; que els seus sacrificis seran acceptats a l’altar; el Temple serà realment «casa d’oració i així l’anomenaran tots els pobles».
El mateix Jesús cita aquest text (Mt 21,13) quan entra al temple de Jerusalem en els dies en què portaria aquest Regne a la plenitud. Però tot això s’ha de complir segons Déu, amb «tota justícia» (Mt 3,15). L’acció de Déu sempre «endreça», ressitua la realitat, no s’acontenta, com nosaltres, amb «revolucionar», posant al damunt el que estava a sota i viceversa. Els gentils seran admesos en el Regne, per descomptat, podran tornar a la ‘casa’, però no gràcies a la sort, a la màgia, o ‘prenent el cel a l’assalt’, sinó amb una actitud i virtut clau: la humilitat. És el que ens mostra avui el text de l’Evangeli amb el relat la dona pagana necessitada de curació per a la seva filla, que s’acosta a Jesús disposada a tot. Sap que és pagana, que no té cap dret als béns del Profeta, Fill de David, però impulsada pel cor i la necessitat, no para d’insistir Jesús.
Ell, contra el seu costum d’assistir sempre tothom, «no li va fer cas», fins al punt que els seus deixebles decideixen intervenir, potser cansats i una mica avergonyits d’aquesta persecució, del què diran o pensaran d’ells si són vistos seguits per aquesta bona dona. Jesús els explica que només ha estat enviat a Israel, i a les seves ovelles esgarriades. Aquesta és una dona pagana que queda fora de l’encàrrec del Pare. Però ella va aprofitar l’ocasió per prostrar-se davant seu i suplicar-li amb tota humilitat. Aquesta és la qüestió important, no ve amb exigències, no reclama drets de suposades minories, no intenta fer xantatge («temptar») Jesús, ni tan sols apel·la a la seva més que notòria misericòrdia vers qualsevol … del poble escollit; es limita a presentar la seva necessitat i a demanar ajuda, confiant que Ell la hi pot donar. Quan Jesús li explica la situació: el pa, la salvació que Ell porta és per als fills; fins ella reconeixerà que no està bé donar aquest pa als cadells (Jesús usa la paraula amb què els jueus es refereixen als pagans, encara que mitigada, en diminutiu). La dona ho reconeix però afegeix, sempre amb humilitat, dialogant, que, a vegades, aquests cadells poden menjar les engrunes que cauen de la taula dels legítims propietaris. La dona, humilment, estén l’argument de Jesús, perquè també a ella espera que li arribin algunes d’aquestes engrunes. És ara que Jesús reconeix, en aquesta humilitat, que la dona té una gran fe, una fe que no ha vist en ningú més entre aquells als qui ha estat enviat.
Feia poc que l’hi havia dit a Pere ‘home de poca fe’ quan es va enfonsar enmig del mar tempestuós i l’onatge (Mt 14,31); I abans, en el seu llogaret, ningú el va creure i «no hi va fer molts miracles» (Mt 13, 54-58). Aquesta dona té el més important, la fe, que és l’obra divina en l’ànima de qui creu, l’acció directa del Pare que fa reconèixer Jesús com el Fill i per tant, esperar-ne la curació i la salvació. Jesús sí que li pot donar a la dona: la seva fe és tan gran, que es complirà tot el que desitgi, la curació de la seva filla i el retorn a la casa del Pare.
