Tot just acabat el Temps de Pasqua, temps de la plenitud de la revelació de Crist, la Festa de la Santíssima Trinidad, del rostre autèntic del Déu veritable, ens resumeix tot l’ensenyament de Jesús, des de la seva Encarnació fins al dia en què ens va enviar, retornat al Pare, l’Esperit Sant.
Sant Ireneu, comentant la paràbola del Bon Samarità (Ad. Haer. III, 17,1-3), deia que aquest representava el mateix Crist, vingut des del cel amb la nostra naturalesa humana ferida, danyada per els lladres que la van assaltar, i no solament la va atendre i la va curar per a salvar la seva vida, sinó que, a més, va portar l’ home ferit a l’hostal i va avançar al dos denaris a l’hostaler perquè en tingués cura. Sant Ireneu veia en aquells dos denaris els regals més importants de Jesús: Ell mateix, com a company de camí, germà, redemptor de la nostra misèria i pecat, i l’Esperit Sant, presència mateixa de Déu a l’Església i en cadascú de nosaltres.
I, certament, el Do del Fill i de l’Esperit Sant és, en si mateix, el Do del Pare, de la filiació divina que s’ha de transformar o manifestar quan vivim com a veritables germans. Déu és el Déu de Jesús, que és Pare, font de tota vida i llum, origen de tot el que existeix; Déu és també el Fill, que es va encarnar per revelar-nos el veritable ser del Pare; i Déu és l’Esperit Sant, cimal del compliment de les promeses de Déu, perquè ens fa arribar allò promès en la història de la salvació i es converteix en la primícia de la nostra vida futura; una primícia que ha començat quan l’hem rebut, a l’Església, gràcies a l’acció de Crist en els Sagraments.
La primera lectura ens recorda el centre de l’Antiga Aliança: Déu es manifesta a Moisès i a Israel com a Amor, Misericòrdia, també com aquell que ens estima tant com per a corregir-nos i castigar-nos perquè no oblidem la Veritat i caminem en la seva Llum, és el Pare dels creients, del poble sencer.
I a l’Evangeli llegim que aquest veritable ser de Déu, la seva essència i substància, es va revelar i es va posar a l’abast de tots quan ens va lliurar el seu Unigènit, que és qui manifesta clarament el seu amor etern per nosaltres i la seva voluntat més que ferma de reconduir-nos a la seva família perquè visquem realment com els seus fills. Aquesta va ser i ha estat sempre la voluntat del Pare: enviar el Fill, fet home, perquè el manifestés i retornar-nos a casa, fos la que fos la nostra situació. encara que no era precisament la millor. Així, aquest portar-nos a casa, la nostra meta, va ser també redempció del pecat i de l’enemistat amb conreada amb cura durant generacions. Qui accepti de bon grat i lliurement aquesta llum i aquesta força tindrà la vida eterna i el que no, s’està sotmetent al seu judici. La Paraula no va venir ni es va quedar per a jutjar sinó per a salvar, però cal acollir de cor la seva veritat i viure-la en la caritat. La revelació de l’Unigènit és la Porta, la Raó, el Sentit que ens comunica directament amb la nostra veritable casa, família, habitada que és el Déu veritable, Pare i Fill i Esperit Sant.
