Els gestos i paraules de Jesús que trobem a l’Evangeli mostren com actua Déu en la història i en les persones. Amb aquesta acció, ens ho recorda la primera lectura, Déu es compadeix i estima tota la creació, i no abomina de res del que ha fet. Sovint els gestos de Jesús es concreten en curacions, en l’alliberament de persones concretes de mals i malalties associades al poder del diable, enemic de l’home i de la seva llibertat i, en el cas de l’Evangeli d’avui, en la «curació» o conversió del «arxipublicà» Zaqueu. Com ja hem dit en altres ocasions, que Jesús curi (perdoni) els pecadors penedits ja és motiu d’escàndol, perquè el que ens surt de dins és que, més aviat, són mereixedors d’un càstig. Però quan, com en aquest cas, sembla que Jesús s’avança al penediment, tria i entra en la vida d’algú que «encara» no s’ha convertit i ha demanat perdó, com és el cas de Zaqueu, l’escàndol ja és majúscul. I, realment, Jesús no està fent res que el mateix Déu no hagi fet abans, però com que es tracta d’una trobada humana, entre un home pecador i el Déu fet home, queda palesa quina és realment la missió de Crist. Clar que també Zaqueu cerca i s’interessa per Jesús, com també ho fan altres pecadors i fins i tot molts fariseus o escribes –fins i tot Herodes–. Zaqueu , que fins s’enfila a un arbre per a veure’l millor, perquè sempre és necessària una certa predisposició humana. Però el decisiu d’aquesta trobada és la crida de Jesús, que el veu entre la multitud de curiosos i interessats, i es convida a la seva casa. I és a la casa, on es produeix el veritable «miracle»: que en presència d’aquest home, que sembla com els altres, un altre home, un pecador, un publicà, decideix lliurement «canviar de camí» (convertir-se). Jesús manifesta que aquesta trobada entre la seva iniciativa i la resposta de l’home «ha estat la salvació d’aquesta casa» i d’aquest home. I de tots: acollir a Crist que entra, per pròpia iniciativa, en les nostres vides, responent i fent tots els canvis precisos per tornar a la veritat de l’aliança de l’amistat amb Déu que no casa amb la injustícia, és la redempció, la salvació, el camí de la vida per sempre.
Primera lectura: Sabiduría 11, 23-12, 2
Senyor, el món tot sencer davant vostre és com un gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra al matí.
Justament perquè ho podeu tot us apiadeu de tothom
i dissimuleu els pecats dels homes
perquè puguin penedir-se.
És que vós estimeu tot allò que existeix i no abomineu res d’allò que heu creat,
ja que no heu fet res sense estimar-ho.
Com persistiria res si vós no ho volguéssiu?
Què continuaria existint si no rebés la vostra invitació?
I vós, Senyor que estimeu la vida, tot ho planyeu, sabent que tot és vostre,
ja que el vostre alè immortal és present en tots.
Per això repreneu una mica els qui es desencaminen i, servint-vos d’allò mateix amb què han pecat, els amonesteu i els recordeu les seves culpes, perquè s’allunyin del mal i creguin en vós, Senyor.
Segunda lectura: 2Tesalonicenses 1, 11-2, 2
Germans,
Germans, sempre preguem per vosaltres, demanant que el nostre Déu
us faci dignes de la vocació cristiana
i amb el seu poder dugui a terme
tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira.
Així el nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres,
i vosaltres en ell,
per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.
Pel que fa a l’adveniment de Jesucrist,
el nostre Senyor,
i a la nostra reunió amb ell,
us preguem, germans, que no perdeu el seny
ni us alarmeu, encara que una suposada revelació de l’Esperit
o una dita o carta
que passés com si fos nostra anunciessin que el dia del Senyor és imminent.
Evangelio: Lucas 19, 1-10
En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó.
Un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar.
Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué:
«Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva.»
Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content.
Tothom qui ho veié criticava Jesús
i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador.
Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor:
«Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més.»
Jesús li digué:
«Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham.
És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.»