En el camí a Jerusalem per finalitzar de la seva Missió, Jesús té molts encontres amb tota mena de persones, especialment amb pobres, malalts i necessitats, que el buscaven segurs del seu acolliment i de que faria per ells tot el fos possible, des de curar-los fins a salvar-los, si es deixaven. A l’Evangeli d’avui se’ns parla de deu leprosos, una malaltia terrible per la que eren maleïts i expulsats de la societat per la por gairebé irracional del contagi sí, però sobretot perquè es consideraven mereixedors del càstig de Déu, cadascun en sabria o no els motius. Per això van a trobar-lo, cosa que tenien prohibida, sinó que, des de lluny, li supliquen compassió, misericòrdia. Saben qui és Jesús i que pot donar-los alguna cosa més que menjar o almoina. Quan Jesús els veu, fa el mateix que amb tantíssims malalts: curar-los i, en aquest cas, a més, els envia als sacerdots perquè juntament amb la salut recuperin el seu lloc en la comunitat, essent notori que s’havien curat. Ells el creuen i, efectivament, pel camí, “van quedar nets”. Però, en veure que els havia estat retornada la vida, només un va voler tornar per agrair-ho. Encara estava a prop perquè el van sentir cridar donant gràcies a qui les mereixia en primer lloc: Déu mateix. Després es va prostrar als peus de Jesús en una clara postura d’adoració per donar-li les gràcies per la seva intervenció directa. L’únic que havia tornat per a “donar glòria a Déu era un samarità, un no jueu, un estranger, a qui com a poc el tenien per idòlatra. Llavors Jesús mostra amb ell que el seu veritable objectiu va més enllà de curar-li una malaltia i retornar-li la seva vida: és salvar-lo, confirmar-li que la fe que ha demostrat tenir, l’ha salvat, que Déu sempre estarà amb ell gràcies a aquesta fe que és molt més important que la salut del cos, la qual es pot tornar a arruïnar. En canvi, tindrà constància permanent d’haver estat salvat pel fill de Déu que ha de ser germà dels altres.
És el que li va succeir a Naaman, el sirià: buscant la curació, va trobar la salvació, la presència i la companyia de Déu i també un poble de germans, encara que això li és menys evident. A això ha vingut Jesús, aquesta és la Missió que ara el porta a Jerusalem: assentar per sempre aquesta Presència i aquesta Salvació i que qualsevol la pugui trobar. Només caldrà deixar-se acollir, cuidar, curar i obrir el cor per experimentar i entendre que aquest acolliment i curació són el senyal que s’ha trobat la veritable vida, el tresor amagat i inesperat que comporta deixar-lo tot, convertir-se, permetre que aquesta salut s’estengui a totes les parts malaltes i que creiem abandonades en la nostra vida. Algú, Déu mateix en el seu Fill, ha vingut i s’ha quedat per retornar-nos la vida veritable.
