Quina és la història i la funció del Centre d’Espiritualitat del Desert de les Palmes?
Una part de l’activitat i del perquè del Desert de les Palmes sempre ha estat l’acolliment de sacerdots perquè tinguessin l’oportunitat d’allotjar-se en el monestir, compartir la pregària i aprofitar el lloc i el silenci contemplatiu per a una experiència de retir o “exercicis espirituals”, cosa que la comunitat segueix mantenint. Però el que havia estat un bon costum d’acolliment va prendre forma per la urgència de les circumstàncies. Durant l’exclaustració, el convent no va ser “desamortitzat”, i es va poder mantenir però no com a Desert carmelità perquè la resta de l’Orde havia desaparegut a Espanya. Una de les solucions que es van trobar per ajudar a mantenir el lloc va ser convertir part de l’edifici en casa d’exercicis diocesana (en temps del bisbe José Benito Vilamitjana). Llavors, venien grups de sacerdots a fer Exercicis que, generalment, dirigien els religiosos de la comunitat. Quan l’Orde es restaurà a Espanya, el Desert es va convertir en noviciat, la qual cosa va impedir, per falta d’espai, que prosseguís aquesta tasca. Tanmateix va romandre la memòria de manera que l’any 1970, quan es va replantejar la vida conventual i els espais de l’edifici es va decidir reformar-ne la meitat per dedicar-lo a l’actual Centre d’Espiritualitat. Va ser el primer que va tenir l’Orde a Espanya i es va poder comptar amb la inestimable ajuda d’una comunitat de Carmelites Missioneres Teresianes per a la gestió i atenció dels exercitants.
Pel que fa a la missió, en primer lloc, l’afavoreix i gairebé la fomenta el mateix paratge i la seva bellesa. Bellesa i solitud s’apleguen per donar al lloc una “sagramentalitat”, com va escriure el senyor Carlos Amigo Vallejo. I com a complement del paisatge, la comunitat carmelitana i la seva vivència del carisma. L’oració personal i en comunitat, la fraternitat transformada en acolliment i compartir generosament la seva saviesa i experiència amb els exercitants i els visitants.
Com es va escollir aquest lloc específic per situar-hi un centre d’espiritualitat?
Es va veure com una continuació legítima de la vivència carismàtica. El lloc i la història anterior, sempre s’havien acollit sacerdots, i als propis religiosos de l’Orde, per a una experiència forta de Déu. Així, doncs, és va aprofitar l’espai, el lloc, la presència carmelitana centrada en l’espiritual.
Com influeix l’entorn natural en les experiències espirituals dels qui participen en el centre?
Diria que és decisiu. Es tracta d’un lloc tan encisador que aquí la creació parla per si mateixa del Creador. I a més hi ha l’oportunitat, i espai per al silenci, per caminar, per contemplar, fins i tot per fer una mica de ascesis que sempre allibera l’esperit per a la trobada amb Déu.
Quins tipus de retirs i programes ofereix el centre a qui busqui una experiència espiritual més profunda?
Hi ha dos tipus de trobades: d’una banda, per a ampliar l’oferta, acollim tota mena de grups perquè facin la seva pròpia experiència espiritual, sempre que sigui amb respecte a les condicions del lloc i de la casa i que tinguin a veure, sobretot, amb l’oració, el silenci, la trobada fraterna i veritable. De manera especial, acollim les carmelites descalces i les congregacions o moviments carmelitans, especialment la pastoral juvenil. Per altra banda, organitzem tandes d’exercicis de la Província Ibèrica de carmelites descalços, dirigides especialment als nostres religiosos. També, cada any, en cada programació es proposen trobades especials de cap de setmana amb motiu dels temps forts litúrgics, tandes d’exercicis espirituals per a sacerdots, religiosos, laics. Per Pasqua organitzem una trobada totalment “transversal”, a partir del Centre i els albergs per acollir a joves, mitjans i gent gran per tal de viure conjuntament el Tridu Pasqual, cor de la fe cristiana.
Com s’estructuren i quins resultats acostumen a experimentar els participants?
Els participants o bé venen amb els seus propis grups i organització, amb els seus monitors i encarregats o s’apunten a les activitats que nosaltres programem. Ve molta gent de Castelló –la diòcesi no té pròpiament casa d’exercicis i utilitza la nostra i la de les germanes de Thales–, de tota la comarca i de la Comunitat Valenciana, però també de tot Espanya i de fora. Per exemple, fins fa no gaire cada any comptàvem amb els homes del poble de Vinalesa (València) que venien a fer exercicis amb un grup concret, i era tota una tradició. Pel que fa als resultats, són molt bons. La major part de la gent marxa molt contenta: del lloc, de l’activitat, de l’atenció. El nostre propòsit és fer-los partícips de la sana i oberta fraternitat teresiana, de veritat i senzillesa i molts se n’adonen. Pel que fa als fruits més espirituals, només puc dir que la majoria acostuma a tornar, després de trobar aquí allò que cercava, la trobada profunda amb Crist.
Com fomenta el centre la connexió amb la natura en el procés de desenvolupament espiritual?
El centre ho ofereix i recomana a tots els grups, indicant camins, llocs, senders, en funció de si busquen una mica d’exercici –molt aconsellat en un retir espiritual–, o cerquen tranquil·litat, silenci. També, sovint, els que venen s’exerciten en la paciència perquè el paratge natural és visitat per gent que fa soroll o l’embruta, perquè no han captat la bellesa del lloc i el silenci s’ha de conservar entre tots. Realment el Centre està obert completament al seu entorn. Fins i tot, per als qui no poden caminar prou, tenim un bonic jardí on hi ha tota mena d’espais i llocs.
Quins són els beneficis de la interacció amb l’entorn natural del desert?
En primer lloc, cos i esperit s’obren, s’oxigenen, s’alliberen prejudicis. També és important, com suggeria abans, una mica d’exercici físic que ajuda a centrar-nos i afrontar les situacions personals. És possible trobar la solitud, ja sigui en alguns racons o en llargs passejos que podem aprofitar sempre per fer pregària, com feia el sant rector d’Ars. En fi, es tracta que la bellesa de l’ambient se’ns fiqui dins, ens desintoxiqui i ens obri a la trobada amb el Senyor, en la creació i en els germans.
Quina importància té l’experiència compartida en el desert?
És molt important. Com he dit, a més de la bellesa del lloc, el silenci i la solitud, hi ha les persones i que hi hagi bones relacions. No es ve a un retir espiritual per a fugir de la gent o dels seus problemes sinó per contemplar-los a la llum de Déu. A més, en el nostre carisma compartir fraternalment és tant important com l’oració. Teresa de Jesús ensenyava que és essencial caminar en família, en comunitat, per a desenganyar-nos d’il·lusions i també per a donar-nos ànims davant les dificultats. El Centre va començar com una experiència compartida, amb les Carmelites Missioneres Teresianes. Poc després, també se’ns van unir les Carmelites Missioneres que van edificar al costat del convent una casa d’oració per acollir persones que busquessin sobretot el silenci.
L’experiència en el centre, com s’espera que influeixi en la vida quotidiana i les perspectives dels que hi participen?
Esperem que vegin que aquest lloc és una “muntanya santa”, que va molt més allà d’un simple allotjament o d’un lloc bonic. D’ençà que els carmelites som aquí, tanta vida lliurada a l’oració ha deixat una marca positiva, un exemple, com un alè que és possible percebre amb una mica de sensibilitat i escolta i que ajuda a la pregària. I és una cosa gairebé física: encara hi ha molts llocs preparats per a l’oració i la contemplació; a més de les ermites i els “antres”, hi ha molts racons generalment molt ben situats per aprofitar la bellesa del paratge perquè inspiri l’esperit. Estic segur que l’experiència d’aquí ajuda a contemplar la pròpia bellesa dels llocs d’origen dels qui venen o d’altres llocs. Segur que estaran més atents per copsar-hi la presència de Déu i la invitació per passar una estona amb Ell. Respecte a les perspectives, sens dubte la trobada amb Déu obre sempre horitzons. Santa Teresa confessava que “fora de Déu tot és ‘estrechura’”, tot és limitat i limitant allà on la nostra mirada no s’ha trobat amb Ell.
Hi ha exemples concrets de persones les vides de les quals han estat transformades gràcies a la seva participació en el centre?
Doncs sí. Recordo alguns casos que m’ho han fet saber personalment. Per descomptat no solament és el lloc, que ja ens canvia, sinó amb Qui ens trobem aquí. Si hi ha alguna cosa que transforma la vida de veritat és això. I realment per a això som aquí, treballem i tenim cura del lloc per conservar-lo i millorar-lo com a espai de trobada amb Déu i amb nosaltres mateixos en profunditat, gràcies a Ell. Cuidar i protegir un paratge natural és una cosa bona, sens dubte, però no és la nostra missió ni la raó de la nostra permanència aquí. El millor lloc per saber alguna cosa d’aquestes transformacions personals, sense revelar res privat, és el llibre de visites on s’hi poden llegir autèntiques perles. Tot això ens anima a seguir endavant, a aprofundir i millorar també aquí tots, perquè es transformin les nostres vides com el millor exemple i indicatiu de la força de Déu en aquest lloc tan formós.