En el marc dels actes commemoratius de l’III Centenari de la Canonització i l’I Centenari del doctorat de sant Joan de la Creu, el monestir de San José de les Carmelites Descalces va acollir la conferència titulada “L’alegria en la mística de Sant Joan de la Creu”, del pare Miguel Ángel González, OCD.
L’act, va aplegar fidels, estudiosos i veïns interessats en aprofundir en la dimensió espiritual i humana del gran místic carmelita descalç.
. La conferència va oferir una reflexió accessible però profunda sobre un dels aspectes més suggeridors del seu pensament: la paradoxa de l’alegria enmig del sofriment.
El ponent va començar traçant una breu semblança biogràfica de sant Joan de la Creu (1542–1591), subratllant les dificultats de la seva vida i com, lluny de sumir-lo en la tristesa, aquestes circumstàncies van ser el terreny on va florir una profunda alegria interior. “Quina força sosté la serenitat del sant en la nit fosca?”, va plantejar el conferenciant, convidant els assistents a descobrir en l’amor la clau d’aquesta experiència espiritual.
En la intervenció, va destacar episodis quotidians del sant que revelen el seu caràcter alegre: el seu tracte proper amb els frares, la seva creativitat amb els novicis o la seva capacitat per consolar els malalts. Aquests trets, lluny de ser anecdòtics, reflecteixen —segons es va explicar— una alegria arrelada en la unió amb Déu, fins i tot enmig de proves extremes com ara el seu empresonament el 1578.
El nucli de la conferència es va centrar en els escrits de sant Joan de la Creu, on distingeix entre la “alegria vana” i la veritable “alegria de l’esperit”. Aquesta última, fruit de la comunió amb Déu, desborda l’ànima i es tradueix en una vida interior viscuda “com de festa”, en paraules del propi sant . El conferenciant va subratllar que aquesta experiència no elimina el dolor humà, però el transforma des de dins.
També va tocar la idea de la felicitat com a fruit de la santedat. Per a sant Joan de la Creu —va explicar— no existeix veritable felicitat al marge de l’amor i de la imitació de Crist, fins i tot en el sofriment. Aquesta visió, lluny de ser pessimista, proposa una felicitat més profunda, orientada a la plenitud eterna.
La intervenció va acabar destacant el llegat del sant com a “doctor i poeta de la felicitat”, capaç d’expressar amb un llenguatge d’extraordinària bellesa l’experiència de la trobada amb Déu, tal com es veu en obres com la Flama d’amor viva i el Càntic espiritual.
L’acte s’emmarca dins d’un ampli programa de celebracions que volen acostar la figura de sant Joan de la Creu al públic contemporani, posant en relleu la vigència del seu missatge. La notable assistència i l’interès suscitat confirmen que, segles després, la seva “cançó de l’alegria” continua ressonant amb força en el cor de molta gent.