Tot té la seva història… en procés i amb diàleg permanent amb Deu i els germans.
En el IV Capítol Provincial celebrat a Àvila, escoltant l’informe dels delegats dels diferents àmbits de les nostres missions d’Àfrica i d’Amèrica del Sud, vaig sentir altra vegada els anhels missioners i els records d‘infantesa al meu poble de L’Arboç on, concretament, un missioner em va despertar la consciència d’ajudar el Tercer Món.
Vaig comentar amb el P. Provincial si durant les meves vacances podria fer una experiència missional, li va semblar molt bé i em va donar el seu vist i plau, amb molta satisfacció i agraïment. Vam acordar que podria anar a Bolívia. (Aquesta iniciativa intentaré repetir-la cada any per les meves vacances).
Vam arribar a la ciutat de Santa Cruz de la Sierra la darrera setmana de juliol. Allí vam ser acollits fraternalment, un servidor i la meva mare Josefina. A la casa d’espiritualitat, pregària i formació on ens van acollir rebérem mil atencions i estem molt agraïts. Vam participar en la vida de comunitat, pregària i eucaristia amb els PP. Eugenio, Fidel i Carlos (absent visitant el seu pare malalt) i els tres aspirants al Carmel (Santiago, Iván y José Manuel) joves molt decidits i espavilats i els hostes.
També vaig visitar i celebrar la eucaristia amb la comunitat de les Carmelites Descalces i vaig fer una xerrada sobre ecumenisme i diàleg interreligiós a les dues comunitats carmelitanes.
La segona visita va ser a la comunitat parroquial de la ciutat de Cochabamba (amb dues cases i una comunitat). Vaig participar de la vida parroquial: batejos, catequesis de comunió i pastoral de joves, i amb diferents grups parroquials de molta vitalitat. I també vaig tenir una xerrada entorn al ecumenisme i el diàleg interreligiós amb tota la comunitat laical.
I la tercera visita va ser a la ciutat de La Paz, que és també una parròquia amb molta vitalitat i diversitat de grups i activitats. Vam participar de la vida en comunitat, pregària i pastoral i celebracions molt ben preparades pels equips de litúrgia i cants. Aquí també vaig fer una xerrada sobre el diàleg interreligiós. El dia 15 d’agost vam tornar a Barcelona.
Ha estat una experiència molt positiva i enriquidora, ja que el coneixement dona peu a valorar i estimar la realitat pastoral d’altres llocs i situacions més pobres i necessitades…, però amb vivències i experiències molt vives i participatives, on la joia i la alegria es respiren en tot moment.
Des de la meva perspectiva europea, em sento molt proper a la realitat de Bolívia ja que se sembla a la realitat de les nostres comunitats de Catalunya (nosaltres tenim 4 comunitats, com també tenen a la zona missional de Bolívia), i amb una presència de pocs frares, com nosaltres, però també una gran capacitat de treball pastoral i compromís social i eclesial com a la zona catalana.
.
Agraeixo de tot cor, en primer lloc al P. Provincial la possibilitat de conèixer la realitat missional a Bolívia. També agraeixo als religiosos de les tres comunitats per la seva acollida fraterna i a les Carmelites Descalces per tots els detalls de germanor viscuts durant aquests dies a Bolívia.
Anhelo que aquesta iniciativa sigui llavor de nous viatges i somnis per conèixer i estimar millor la nostra família del Carmel arreu del món.
Com deia la nostra Mare Teresa de Jesús, «procuren ir comenzando siempre de bien en mejor” (Fundacions, 29, 32-39).
Fra Jesús Sans i Compte, ocd. Santuari-Parròquia de Santa Teresina – Lleida