Des del seus inicis, s’estima que entre 30.000 i 40.000 pelegrins hauran fet la Ruta sencera

1 abr. 2024 | Actualitat

Avui parlem amb Dori Vicente, presidenta de l’Associació De la Cuna al Sepulcro. Ens avança les pròximes activitats programades i els reptes de futur.

Què va inspirar la creació de la Ruta Teresiana De la Cuna al Sepulcro’?

La principal motivació, a més del fil conductor de la mateixa que va ser una figura històrica tan il·lustre com Teresa de Jesús, va ser donar a conèixer i valorar com cal, un camí interessantíssim que uneix les dues localitats clau per entendre la vida de la nostra santa: Àvila, com a ciutat on va néixer aquesta dona insigne el 1515 (el bressol), i Alba de Tormes, on va morir el 1582, i on està enterrada aquesta santa i doctora de l’Església de renom internacional (el sepulcre).

Com va començar el projecte i amb quins objectius inicials?

L’Associació, com a tal, es va constituir el desembre de 2015 amb motiu de la commemoració del V Centenari del Naixement de Santa Teresa, celebrat aquell mateix any.

Alguns dels seus objectius primordials, encara avui vigents com no podria ser d’una altra manera, són:

  • La promoció turística, religiosa i cultural d’aquest camí teresià entre Àvila i Alba de Tormes.
  • La difusió de la figura de santa Teresa de Jesús, les seves obres i les seves fundacions, i la forta vinculació que tingué amb les províncies d’Àvila i Salamanca.
  • L’impuls i la projecció turística i econòmica dels 22 municipis per on passa aquesta ruta per les dues províncies esmentades, a més de la difusió dels seus molts i variats recursos patrimonials, naturals i gastronòmics a un públic desitjós de descobrir un itinerari diferent i ple d’experiències.

Podria descriure l’itinerari de la ruta i alguns dels llocs més destacats que abasta des del bressol fins al sepulcre de santa Teresa de Jesús?

Com he dit, el camí uneix la ciutat d’Àvila, bressol o lloc de naixement de la santa, amb la vila salmantina d’Alba de Tormes, lloc on va morir que acull el sepulcre de Teresa de Jesús.

És un recorregut de 107 quilòmetres (si es tria la variant sud per la província de Salamanca), o de 117 quilòmetres (si es passa per la variant nord, que incorpora municipis tan rellevants com Peñaranda de Bracamonte o Coca d’Alba, molt relacionats amb els últims passos que santa Teresa va donar abans d’arribar a Alba de Tormes).

En un sentit o en un altre, es descobreixen un seguit de pobles, paisatges, llocs i racons units per un mateix relat, però molt diferents entre si, en els quals es pot gaudir d’un gran nombre de béns i recursos patrimonials de gran interès, com ara monumentals parròquies, castells, construccions mudèjars, històriques ruïnes defensives i atractius recursos naturals que es van trobant pels camins perfectament marcats amb el distintiu de la Fletxa Teresina, i amb fites blanques i plaques de ceràmica, a tots els pobles, amb el logo característic de “Camins Teresians”.

Hi ha hagut col·laboració amb les comunitats locals al llarg de la ruta? Hi ha projectes o iniciatives específics que impliquin els residents locals en la gestió i promoció de la ruta?

Es col·labora de manera constant i ininterrompuda des dels inicis de l’Associació com a entitat promotora i divulgadora d’aquest itinerari; durant aquests més de 8 anys, hem treballat de manera conjunta amb els ajuntaments dels municipis, i amb petits empresaris assentats a les localitats que conformen l’itinerari, per difondre i potenciar els atractius de la zona, i permetre que els pelegrins i visitants que s’hi acostin es trobin cada vegada més còmodes i recomanin la nostra ruta per la contínua millora dels serveis que aquestes empreses ofereixen.

En tot moment, tant les administracions municipals com els empresaris dels municipis han col·laborat desinteressadament a facilitar informació, atenció o qualsevol tipus d’ajuda als visitants i pelegrins que han creuat o decidit pernoctar en alguns dels nostres pobles com si fossin un resident més de la població; d’aquí el nostre agraïment sincer i reconeixement a tots els habitants i responsables de tots i cadascun dels municipis que, des del primer moment, han sentit aquesta iniciativa de la Ruta com una cosa pròpia.

Al tractar-se d’una ruta religiosa, com ha impactat en les àrees afectades? Hi ha dades sobre l’augment de visitants interessats en seguir la Ruta Teresiana?

En primer lloc, l’atractiu que la nostra Ruta ofereix és indubtable, no solament com a itinerari de peregrinació per a caminants i devots teresians, sinó com a Ruta Cultural i Espiritual en la qual altres figures capdavanteres del catolicisme van deixar la seva empremta inconfusible, com Sant Joan de la Creu (cim de la poesia mística universal nascut en Fontiveros, Àvila), o la santa mare Meravelles de Jesús (gran reformadora del Carmel femení a mitjans del segle passat, gràcies a la qual va renéixer el convent de carmelites de Mancera de Abajo).

Un altre aspecte que fa diferent aquesta ruta d’altres és el gran al·licient que ofereix per la gran comoditat i accessibilitat a l’hora de poder obtenir el Jubileu que molts pelegrins busquen com recompensa: la distància assequible, l’escassa dificultat del terreny i el perfecte estat dels camins són un bon estímul per recórrer un camí que pot transportar el caminant a l’època autèntica en què la santa ‘andariega’ transitava per aquests territoris, i que a ningú deixarà indiferent.

Des de l’inici de la ruta, amb motiu del naixement de l’Associació, s’estima que entre 30.000 i 40.000 pelegrins hauran fet el camí sencer; cal destacar el considerable increment de visitants estrangers dels últims anys.

S’han pres precaucions per preservar el patrimoni històric i cultural associat a santa Teresa en els llocs que cobreix la ruta?

Amb l’estímul que suposa pertànyer a una ruta amb tant potencial, tan turístic com religiós i patrimonial, les entitats locals han pres consciència d’aquest tema i, de mica en mica, i malgrat l’escassetat de recursos econòmics de municipis tan petits, han anat implementant mesures per al condicionament de diversos espais públics municipals com albergs de pelegrins, com també en la reparació de diversos desperfectes per millorar diverses parròquies i llocs d’interès de les seves localitats.

També, s’han senyalitzat perfectament les entrades i sortides de cada població amb panells informatius de gran impacte visual recollint tota la informació d’interès i recursos que es poden visitar en cadascuna de les localitats; en això, hem d’agrair la bona tasca de les Diputacions Provincials de Salamanca i Àvila que, cada any, col·laboren econòmicament amb l’Associació i en la posta en valor de la ruta.

S’han implementat activitats culturals al llarg del camí per augmentar el coneixement de la vida i obra de santa Teresa de Jesús?

Sí, és clar. En aquests anys, a més d’organitzar des de l’Associació, amb la infal·lible col·laboració de l’Orde del Carmel Descalç, s’han organitzat diverses jornades de peregrinació del Camí sencer, per tal d’obtenir el Jubileu, en els anys declarats Jubilars Teresians, i també jornades de Cultura, Convivència i Peregrinació (2 o 3 per any, aproximadament) per captar col·lectius i simpatitzants teresians que ajudin a dinamitzar les zones rurals per les quals passa el nostre itinerari… A més, a vegades, acostumen a estar acompanyades d’Eucaristies, lectures temàtiques de temes teresians i esmorzars de fraternals per crear més llaços d’amistat entre els pelegrins i caminants.

En localitats més potents monumentalment i turística, com Alba de Tormes, l’orde carmelitana allí present ha organitzat diverses exposicions d’art o musicals de gran interès que han servit de complement i valor afegit a pelegrins i visitants que s’han animat a completar la ruta en els últims anys.

Quins creu que són els reptes més grans que s’han hagut de superar per desenvolupar i mantenir la Ruta Teresiana? Ens pot explicar algunes realitzacions notables aconseguides fins ara?

El principal, seguir amb aquest, encara, tímid però il·lusionant alè de vida amb què la ruta ha calat en els nostres petits municipis.

Esperem que aquests primers passos i la recent consolidació de la Ruta com a Camí d’Interès Religiós i de Peregrinació pugui continuar creixent per a afermar-se com un important itinerari d’interès Cultural i Turístic que atregui a un públic amb una altra mena de preferències però sense perdre l’essència que ens ha definit des del principi: una ruta en la qual amarar-se de l’esperit teresià més essencial en la qual gaudir de l’encant dels nostres pobles i de la calma espiritual del paisatge que els envolta.

Com a assoliments importants, destacaria el interès creixent de tota mena de pelegrins, fins i tot interessats en el senderisme, el patrimoni o en la natura; així com l’atractiu, despertat en els últims dos anys, per estrangers que s’han animat a recorre’l i a compartir-lo en els seus entorns pròxims.

Hi ha esdeveniments especials o activitats per a aquelles persones que desitgen seguir els passos de santa Teresa?

A part de les desenvolupades amb gran èxit de participació, gairebé cada any, relacionades amb les peregrinacions i altres jornades de convivència en les quals continuarem incidint, estem mirant de plantejar accions relacionades amb curses populars en diversos trams del Camí, amb la col·laboració dels ajuntaments de manera alternativa, així com també jornades en les quals grups de pastoral juvenil de les Diòcesis properes, o d’escolars de col·legis de la zona, vulguin recórrer diversos punts d’interès, ja siguin de tipus natural o de tipus patrimonial i monumental en els quals s’ofereixin visites guiades o obertura de monuments que puguin fomentar l’interès i la publicitat cap a altres entorns i comarques més allunyades.

Hi ha plans per a millorar la Ruta Teresiana en el futur?

Sí, per descomptat, encara que de manera modesta i molt escalonada, a causa de l’escassetat de recursos econòmics de què disposem, però fent passos bastant ferms en aquest aspecte.

Entre altres coses, acabem d’iniciar els contactes pertinents per a elaborar un necessari i fructífer Pla Estratègic que ens impulsi de la manera més adequada com a Ruta d’Interès Cultural i Turístic d’Interior amb major reconeixement a nivell nacional, i que incideixi molt positivament i a llarg termini en el futur econòmic i social de les comarques on es desenvolupa el nostre itinerari.

A més, ben aviat, qui vingui a recórrer els camins que uneixen els municipis de la nostra Ruta podrà gaudir d’uns captivadors i atractius senyals amb la silueta de santa Teresa a mena d’imant irresistible, amb el qual els nostres visitants decidiran aturar-se, sense passar de llarg, fascinats per la gran oferta turístic-gastronòmica-cultural que se’ls ofereix.