El dissabte 5 d’abril, les notes exultants del final de la Primera Simfonia de Beethoven van donar pas a una vibrant ovació del públic assistent al concert que obria la programació que la comunitat dels carmelites descalços de Badalona ha organitzat amb motiu del Centenari de la inauguració de l’església del Carme i el convent actual.
La ‘Jove Orquestra de Cerdanyola’, dirigida per Borja Mascaró, va interpretar un contrastat ‘Concerto groso’ de Corelli, la Primera Simfonia de Mozart, escrita pel músic a l’edat de 8 anys, i va concloure la seva actuació amb la citada simfonia de Beethoven. Un programa que va anar ‘in crescendo’ des de la primera nota fins al vibrant ‘allegro molto e vivace’ final.
Tanmateix, la jornada ja havia començat al matí amb la ‘Festa de l’Esplai’ que organitzen cada any els monitors de la comunitat. El nostre ‘Esplai Cra-crac’, amb 45 anys d’experiència, acull més de 150 nens i nenes i compta amb una trentena de joves monitors. Tan al matí com a la tarda, van passar per la festa moltes famílies amb els seus fills omplint d’alegria el carrer de Sant Miquel i el pati del convent.
La comunitat anirà fent públic l’ampli programa d’actes religiosos i culturals que s’estan preparant per a donar relleu a aquest centenari. Es compta amb el suport de l’Ajuntament de Badalona, de nombroses entitats de la ciutat, algunes acollides en els nostres locals, i de moltes famílies que viuen la seva fe en l’ambient teresià dels carmelites descalços.
CENT ANYS DE L’ESGLÉSIA I EL CONVENT DE BADALONA (1925-2025)
En realitat, els carmelites descalços havien arribat a Badalona uns anys abans, pel desembre de 1907, encara que la fundació canònica oficial no es va fer fins el 16 de juliol de 1908. Es van habilitar dues petites cases del carrer de Sant Miquel; una d’elles va servir de convent i a l’altra s’hi va aixecar una petita capella.
Poc va durar la tranquil·litat dels religiosos. L’any 1909 van patir la repressió de la Setmana Tràgica, encara que només van haver de lamentar danys materials. Amb el temps, la gran estima que tenien els badalonins als carmelites va fer necessari aixecar una nova església ja que la capella, tot i haver-se ampliat, resultava absolutament inadequada per acollir el gran nombre de fidels que assistien a les celebracions.
Així doncs, aprovades pel Capítol de la Província de Catalunya i Balears, el 1921 van començar les obres d’un nou edifici per a la nova església i el convent. El 1923, els frares ja es van poder traslladar a les seves noves estances, i l’església es va inaugurar durant les festes del Carme de 1925.
Amb els excessos de la guerra civil, l’any 1936 es van cremar i devastar el convent i l’església. Dos religiosos de la comunitat van perdre la vida i els altres es van poder salvar gràcies a la protecció d’algunes famílies amigues. Acabada la contesa, els frares van tornar al convent badaloní per començar l’àrdua tasca de reconstrucció.
Els aires renovadors del Concili Vaticà II van marcar una nova etapa per a la comunitat que es va manifestar principalment en la pastoral de conjunt en el marc de l’església local. Des de l’any 1980 funciona el Consell Pastoral i tota l’activitat de la casa es pot resumir en tres paraules: evangelització, celebració de la fe i testimoniatge. En els nostres dies, són nombrosos els grups que desenvolupen la seva tasca a la comunitat, on el fet social ha pres aquests últims anys una gran volada. A la llum dels documents i orientacions de l’Orde i, últimament, amb la proposta del papa Francesc de ser una ‘Església en sortida’, la comunitat ha volgut ressituar-se en el nostre temps i projectar-se cap al futur amb un compromís renovat.