“Com el Pare m’ha enviat, així també us envio jo”
Avui revivim i celebrem el compliment veritable de la Promesa del Pare en cada un de nosaltres. Allò que es va anunciar fa tantíssims anys a Abraham, avui es fa realitat per als seus innumerables descendents, els seus fills que hem pogut confiar fins al dia d’avui. Perquè, és avui que podem dir certament que Déu és el nostre Déu i tots nosaltres el seu poble, més encara, els seus fills. Jesucrist, assegut a la dreta del Pare, finalment units en una sola naturalesa, envia el seu Sant Esperit, el Paràclit, anunciat per el Fill i la Paraula i enviat pel Pare, origen i aliment de tota vida. I l’envia a la seva Església, a aquells que esperaven que es complís aquest dia, vetllant en oració, repassant juntament amb Maria, la Mare, tots els fets i paraules del Mestre que ens han dut fins aquí.
Ho llegim a la primera lectura: mentre estaven reunits en oració amb Maria, va irrompre a la sala com un vent fort i després van aparèixer una mena de flames de foc que es van col·locar sobre cadascun dels presents. És el símbol, la forma o comparació que manifesta la intervenció divina, que l’Esperit Sant ha vingut finalment sobre tots ells. El Pare i Crist mateix, com va prometre els va fer aquest regal a cadascun en particular, mentre estaven reunits en assemblea i pregària comuna.
És l’Esperit de Déu però també de Jesús, com Ell havia anunciat. I ha estat enviat per a guiar l’Església segons el que Crist havia establert durant la seva vida humana fent voluntat del Pare. Ningú pot prendre l’Esperit per justificar les seves pròpies doctrines o idees “genials” ja que ha vingut i roman en nosaltres per dur a compliment en cada cristià, a l’Església i en el món sencer l’obra de Crist que sempre va ser molt conscient d’haver estat enviat pel Pare sobre la base de l’única voluntat salvífica de la Trinitat.
Així ho assenyala l’Evangeli: el Paràclit fa present el mateix Jesús, obra la seva pau en els qui la reben, això és, refà i reconstitueix la comunitat, l’Església sencera, fent possible i visible la seva acció salvífica mitjançant la predicació i els Sagraments. I especialment dona el poder als deixebles de perdonar o retenir el pecat (centre mateix de la salvació humana), segons cada persona, segons el seu penediment o no, segons sigui el més convenient i necessari a cadascú, segons aquest obrir-se a la veritat que porta la conversió i la real comunió amb Déu.
