La beata Ana de San Bartolomé (1549–1626) va ser una carmelita descalça, deixebla propera de santa Teresa de Jesús i figura clau en l’expansió del Carmel reformat fora d’Espanya. La seva vida exemplar d’humilitat, oració i servei missioner la converteix en un model de santedat per a l’Església catòlica. Va ser beatificada pel papa Benet XV el 1917.
Primers anys
Ana va néixer l’1 d’octubre de 1549 a Almendral de la Cañada, una petita localitat de la província de Toledo, Espanya. Des de jove va mostrar una forta inclinació a la vida espiritual. Malgrat les objeccions familiars, va ingressar al Carmel descalç el 1570, en el monestir de San José d’Àvila, fundat per santa Teresa de Jesús.
Deixebla i companya de santa Teresa
Ana de San Bartolomé va ser escollida per santa Teresa com la seva infermera i secretària personal. Les dues van compartir una estreta relació espiritual. Ana va acompanyar la santa en les seves fundacions i cures fins a la seva mort el 1582 a Alba de Tormes, sent testimoni dels últims dies de la seva vida.
Ana va conservar amb cura les cartes i ensenyaments de Teresa, i seria més tard una dels seus grans propagadores.
Missió a França i Bèlgica
Després de la mort de Teresa, Ana va ser enviada a França el 1604 juntament amb altres carmelites, per a l’expansió del Carmel reformat. Va fundar diversos convents a París, Pontoise i Tours. En 1612, va viatjar als Països Baixos, on va fundar el convent d’Anvers, a l’actual Bèlgica, on va ser priora fins a la seva mort.
Ana va haver de fer front a molts desafiaments, incloses les tensions amb el clergat local i dificultats idiomàtiques. Tanmateix, la seva fermesa, dolçor i profunda vida espiritual van atreure moltes joves a la vida carmelita i va deixar una petjada duradora a la regió.
Espiritualitat i escrits
Ana de San Bartolomé va deixar diversos escrits, entre els quals cartes, poesies religioses i una autobiografia. En ells s’hi aprecia una vida interior profunda, centrada en l’obediència, la humilitat, la confiança absoluta en Déu i la devoció a l’Eucaristia.
Va ser també una mística, amb experiències sobrenaturals similars a les de Teresa i sant Joan de la Creu, tot i que que sempre es va mantenir discreta en aquest tema.
Mort i beatificació
Ana va morir el 7 de juny de 1626 a Anvers, on les seves restes es veneren fins avui. El seu procés de beatificació va començar en el segle XVIII, i va ser beatificada pel papa Benet XV el 6 de maig de 1917.
Llegat
La beata Ana de San Bartolomé és recordada com una figura clau en l’expansió del Carmel teresià fora d’Espanya i com una dona de fe profunda, humilitat i entrega. La seva festa se celebra el 7 de juny. És un exemple de com la contemplació i l’acció poden unir-se en una vida totalment entregada a Déu.