COMUNITATS
OVIEDO
Diòcesi i Província d’Oviedo. Diòcesi i Província d’Oviedo. Parròquia.
B. V. Maria del Mont Carmel
23 de març de 1906
Santa Susana, 33 33080, Oviedo
98 523 60 69
veure en google maps
- Parròquies
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província d’Oviedo. Principat d’Astúries. Primer va pertànyer a la Província de Sant Joaquín de Navarra i a partir de 1927 fins al 2015 a la de Burgos. Ara forma part de la província Ibèrica. El titular del convent i l’església és la Mare de Déu del Carmen. Es va inaugurar la Residència al carrer Martínez Marina el 23 de març de 1906. L’erecció canònica és del 9 de març de 1907. El nou convent situat al carrer Santa Susana va ser inaugurat el 20 d’agost de 1910. Era prior d’Oviedo el beat fra Eufrasio del Niño Jesús que va donar la vida per l’Església en la Revolució d’Astúries de 1934.
Al formar-se la nova Província Carmelitana de Burgos (1927) s’institueix a Oviedo el col·legi de Teologia de la nova província burgense, en el qual estudiaven els joves religiosos carmelites les diverses disciplines eclesiàstiques En 1948 es trasllada el col·legi de Teologia a Burgos, i el de Filosofia a Oviedo. El convent d’Oviedo serà seu de Filosofia de 1948 a 1959. Posteriorment i per dos anys, serà seu del Col·legi de Pastoral, per als joves preveres d’Espanya.
En 1970 va ser erigida la parròquia de Nostra Senyora del Carme que segueix estant a càrrec de la comunitat de pares carmelites. El nou temple, modern i funcional, és un projecte, amb torre inclosa, de l’arquitecte José Francisco Zubillaga. Les seves dimensions són 44 metres de llarg per 26 d’ample, amb capacitat per a unes mil persones assegudes. L’1 d’agost de 1970 es van beneir la nova església i convent, que són els que es conserven avui en dia. Un apunt: les darreres obres del convent són de 2007 i l’església ha sofert una obra interna, de sanejament de confessionaris i altres paràmetres interiors el 2012.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 232 – 233
A la portada
“Éste es el Cordero de Dios, que quita el pecado del mundo”
El testimonio de Juan el Bautista, según el IV Evangelio, nos introduce en esta primera parte de "tiempo ordinario", antes de la Cuaresma. Juan señaló, con toda la fuerza y última energía del Antiguo Testamento centrada en el testimonio de los profetas, a un judío entre todos los demás como el Enviado de Dios que había estado anunciando. No se quedó en las teorías, en un anuncio profético genérico que le hiciera quedar bien, sino que se comprometió y del todo -de un modo que le acabaría llevando al martirio como creemos los cristianos - designando a uno de los judíos comunes que había acudido, además, a recibir el bautismo de conversión que él mismo administraba. Y lo dice de un modo muy especial que nos tiene que hacer pensar y mucho: "este es el Cordero de Dios que quita el pecado del mundo". El Evangelista nos interpreta el pensamiento y sentir del Precursor reinterpretando el sentido de su bautismo: este que veis aquí, un judío como los demás, en apariencia, que se viene a bautizar también, aparentemente, para lavar sus pecados, es, en realidad, Aquél que lavará...
