BREU HISTÒRIA

Aquest havia estat un dels principals de la Província d’Andalusia Baixa. Fundat per sant Joan de la Creu el 18 de maig de 1586, a l’interior de la Ciutat antiga, alguns anys després va ser traslladat als afores d’aquella època, prop de la porta del Colodro, actualment una ubicació bastant cèntrica.

Després de la exclaustració del s. XIX la fundació va passar per diverses vicissituds. A l’església es van continuar celebrant les funcions la Confraria del Carmen, però l’horta i el convent van passar a mans de particulars. Aquest últim es dedicà a magatzem i tots els seus materials de construcció foren saquejats i utilitzats en la construcció de cases particulars. Va ser el primer convent restaurat a Andalusia gràcies a l’esforç de les Carmelites descalces de la ciutat, amb la mare Encarnación de Santa Teresa al capdavant, les quals es poden considerar les veritables fundadores de San Cayetano, que és com vulgarment es conegut aquest convent.

El 17 de novembre de 1892 el Definitori General donava la seva aprovació per la fundació i el 3 de gener de 1893 arribaven els fundadors a Còrdova. Es van allotjar en una dependència de les monges fins al 19 de febrer, que van passar als allotjaments provisionals del nou convent. El 20 de juliol de 1893, amb assistència del provincial i del seu secretari, es va fer per fi la fundació canònica. El mateix dia prenia possessió com a vicari de la nova comunitat el P. Eulogio de San José, fundador i ànima de la restauració, juntament amb el P. Fernando de la Inmaculada Concepción i el P. Estanislao Maria del Nen Jesús.

El 1904 van començar les obres de construcció del nou convent, edificat en la mateixa planta on s’assentava el primitiu. De forma quadrangular, adossat a l’església té un pati central tancat per tres pavellons de dos pisos, de construcció molt sòlida. Quan en 1920 la Semiprovíncia va ser erigida en Província, San Cayetano seguia tenint gran ascendent entre el clergat i el poble de Còrdova. Hi solia haver de vuit a deu sacerdots a la comunitat. L’atenció a Teresians “seminaristes” i col·legials estudiants de filosofia ocupava la major part del quefer dels pares. Una inusitada esplendor van tenir els actes commemoratius del IV centenari del naixement de sant Joan de la Creu i del 50 aniversari de la restauració del convent.

En 1944 tornaven els teòlegs a Còrdova i aquesta casa va recuperar la seva antiga importància, perduda pels fets ocorreguts durant la segona República. Major importància va tenir encara amb la construcció, l’any 1948, del Col·legi Major “Sant Joan de la Creu” i, alguns anys més tard, del Col·legi “Verge del Carmen” per a seglars. Posteriorment només van quedar el convent i el Col·legi del Carme, destinant-se l’antic Col·legi Major a residència d’estudiants, que després es va suprimir per ampliar les instal·lacions del Col·legi del Carme i del convent.

En els últims anys ha estat, també, seu de la Cúria Provincial d’Andalusia, situada en part de l’antic Seminari Teresià totalment remodelat, i de l’Aspirantat-Postulantat de la Província, que ocupa una altra part d’aquest edifici.