BREU HISTÒRIA

La fundació d’aquesta casa no va començar fins al 1936 (14 de desembre) i els primer actors van ser el P. Constancio i el germà Ezequiel, els mateixos que 23 anys abans s’havien establert a el Prado. Però aquesta casa té una història anterior, derivada del caràcter del seu emplaçament en un àmbit exterior a Montevideo i al costat del mar, amb platges i balneari, als quals acudia a temporades la societat de la capital. Poc temps després d’instal·lar-se els carmelites descalços a el Prado, va venir per l’extraradi el P. Rufo i, atenent els desitjos de bons cristians, va començar a celebrar missa en un local improvisat. Allò va acabar en una capella, dedicada a la Verge Stella Maris, la qual poc temps després va ser lliurada a l’arquebisbe per falta de personal. L’any 1928 se’n va tornar a fer càrrec el nostre orde. L’any 1934 la capella fou elevada a parròquia.

Simultàniament, el matrimoni Ordeig-Pérez, catalans establerts a Uruguai, molt devots de sant Josep de la Muntanya (Cooper), van aixecar una capella que beneïa el 10 de desembre de 1932 el mateix arquebisbe de Montevideo. Així els frares del Prado tenien a Carrasco dos punts d’ocupació dels quals se’n va encarregar un pare coratjós i apostòlic, el bon P. Atilano, director de la revista Florecilla del Carmelo, fins i tot com a rector. Desgraciadament, aquest religiós tan voluntariós va morir de sobte, truncant totes les esperances, menys les del premi etern al P. Atilano (8 d’abril de 1935).

El 1936 va tornar a Montevideo el P. Constancio i es va fer càrrec de la capella de sant Josep. Al costat hi va edificar una caseta en la qual va començar a practicar la vida de comunitat, amb llicència de l’arquebisbe (14 d’octubre de 1936). Acompanyava al gran veterà el germà Ezequiel, ja conegut, també nascut a la muntanya palentina, també a Velilla del Rio Carrión. El 15 de març de 1942 s’erigia en parròquia, amb el títol de San José de la Montaña y de Santa Teresa de Jesús. El P. Constancio va ser el primer rector i l’últim ofici que va complir. En 1944 va tornar a Espanya, a Burgos, malalt de senilitat; comptava ja 82 anys molt trotats. Va viure encara deu anys més, però en un estat mental lamentable; però quan el poble cantava la Salve, la veu de baríton del P. Constancio planejava per sobre de tots amb devoció i força. Li encantava acompanyar els joves estudiants i a les festes era animador segur amb les seves cançons. Va morir el 14 d’abril de 1954.

L’activitat apostòlica i carmelitana va continuar a Carrasco i també al carrer Havre amb una nova parròquia. Planificada la presència carmelitana, durant el mandat del pare general Felipe Sáinz de Baranda, a Carrasco (Cooper) s’hi van fer obres per habilitar-hi una casa d’estudiants, dels joves novicis del Carmel. La casa es va inaugurar el 15 d’octubre de 1988. I així funciona, havent lliurat fruits generosos a l’orde.