COMUNITATS
BOLÍVIA LA PAU
Diòcesi d’Osma, Província de Sòria. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
B.V. María del Monte Carmelo
22 de desembre de 1588
Passeig del Carme, 13, 42300, Sòria, Burgo d'Osma
975 34 01 19
BREU HISTÒRIA
Diòcesi d’Osma, Província de Sòria. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. Titular la Mare de Déu del Carme. Provincia Burgense OCD. Va pertànyer primer a Sant Elías de Castella i després a Sant Joaquín de Navarra.
Fundat el 3 de novembre de 1589 al carrer de la Font. “A 3 de setembre de 1589 es va concertar l’escriptura fundacional entre el dit bisbe D. Sebastián Pérez i el provincial de Castella la Vella, Fr. Juan Bautista, degudament autoritzat pel P. Nicolás Doria, vicari general de la Descalces”.
Traslladat al Cascajal on es va construir el convent i l’Església el 1595 que va ser acabat el 1602. Va ser el convent del Burgo i des de 1706, Col·legi de Moral per als joves estudiants carmelites. Ampliat el 1752 i suprimit el 1835. Durant l’exclaustració, i durant un temps, van viure carmelites descalços exclaustrats. Durant dos anys, de 1888 a 1890 el convent va ser ocupat pels frares Asuncionistas. El novembre de 1891 va tornar a les mans dels Carmelites fins avui.
Creada el 1927 la Província de Sant Joan de la Creu de Burgos, el convent es va convertir a Noviciat fins a 1954. De 1955 a 1958 va exercir la funció del Professorat, lloc on eren enviats els recent professos i abans de començar la filosofia. I per deu anys, del 1959 al 1969 va ser la seu del Col·legi de Filosofia de la Província Burgense.
Només conserva l’Ordre com a seu, l’Església, l’anomenat saló praguenc i part del claustre antic. Els frares viuen en un petit xalet que comunica amb la sagristia de l´Església. La nova construcció on viuen els frares va ser inaugurada el 14 de juny de 1987.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 102-103
A la portada
“Éste es el Cordero de Dios, que quita el pecado del mundo”
El testimonio de Juan el Bautista, según el IV Evangelio, nos introduce en esta primera parte de "tiempo ordinario", antes de la Cuaresma. Juan señaló, con toda la fuerza y última energía del Antiguo Testamento centrada en el testimonio de los profetas, a un judío entre todos los demás como el Enviado de Dios que había estado anunciando. No se quedó en las teorías, en un anuncio profético genérico que le hiciera quedar bien, sino que se comprometió y del todo -de un modo que le acabaría llevando al martirio como creemos los cristianos - designando a uno de los judíos comunes que había acudido, además, a recibir el bautismo de conversión que él mismo administraba. Y lo dice de un modo muy especial que nos tiene que hacer pensar y mucho: "este es el Cordero de Dios que quita el pecado del mundo". El Evangelista nos interpreta el pensamiento y sentir del Precursor reinterpretando el sentido de su bautismo: este que veis aquí, un judío como los demás, en apariencia, que se viene a bautizar también, aparentemente, para lavar sus pecados, es, en realidad, Aquél que lavará...
