Jesús és el nou Adam (Rm 5,14; 1Cor 15,45), però no va venir a destruir-ho tot per refer-ho després, no va venir a canviar una realitat per una altra de figurada, sinó a transformar d’arrel, a retornar-nos a la nostra naturalesa original, a recrear i rescatar tot el que estava arruïnat o perdut respectant tot el que existia. Ho assumeix i parteix del que ja hi ha en cadascun de nosaltres i les nostres circumstàncies. L’Evangeli és per a l’home caigut, però no anorreat, perquè a l’Escriptura Déu mateix rebutja la idea de destruir el poble o la creació i refer-la de nou. Per això, Jesús no rebutja la revelació anterior, la Llei i els profetes, no va a abolir-la sinó que és aquí per portar-la a la plenitud, per a fer-la realment efectiva, perquè es compleixi i afecti a tots els homes, si creuen i ho volen. L’Evangeli ens anirà dient què implica i com. Però que quedi clar que el que ja ha manifestat Déu i ha obrat, la creació i l’aliança, s’ha de complir i fins al detall més insignificant. Els que no ho vulguin veure o ho menyspreïn, els «adamistes», els qui diuen ‘res s’ha fet bé, fins que he arribat jo’ no comptaran en el regne dels cels. Jesús és la Nova Aliança que neix del cor de l’antiga, és el compliment de les promeses i la plenitud, i això és el que ho canvia tot. Per això, creure en Crist significa «ser millor» que els més «fidels» complidors de l’antiga aliança, perquè participem de l’última i decisiva acció del Déu que obra en Jesús. Ell és decisiu, qui porta a la comunió plena entre Déu i nosaltres, la qual s’havia trencat en els orígens. Jesús exemplifica aquest canvi veritable presentant unes antítesis, entre el que era i el que ara s’esdevé, per mostrar què vol dir «ser millors»; no n’hi ha prou amb «no matar» (que ja és molt) sinó que cal valorar i estimar realment a l’altre com a un igual, com a germà. Sense els altres, ara germans, no hi pot haver ofrena i l’amistat amb Déu esdevé una farsa. Cal construir la fraternitat amb la veritat i el perdó. Els altres, el pròxim, no són per al nostre profit : la mirada ofensiva, la mà, la intenció amb què usem la ment i el cos ens poden portar a perdre-ho tot. Jesús ens dona força per mesurar-ho i perquè ens serveixi per apropar-nos a la meta i a la plenitud de la vida, que és la comunió. No hem de témer «arrencar-nos» els hàbits negatius, tan aferrats a nosaltres, perquè cal que «perdem» el que creiem tenir per guanyar la vida veritable. Respectar no vol dir deixar d’esmenar allò que no s’ajusta a la veritat. Jesús també corregeix la Llei, per complir-la. El divorci, la ruptura del vincle entre home i dona segellat davant Déu, és un retard no un avanç, és menysprear el lliurament mutu dels esposos sostinguda en l’amor de Déu. I, al contrari, no es pot assentar la paraula de l’home en Déu, jurant. El que diem ha d’estar sustentat per la veritat i la coherència de la pròpia vida. La veritat i realitat de Déu són per donar suport al que realment importa: el lliurament, l’amor, el servei.
Primera lectura: Eclesiástico 15, 16-21
Si tu vols, guardaràs els manaments;
ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel.
Tens al davant foc i aigua:
pren el que tu vulguis.
L’home té al davant la vida i la mort:
li donaran allò que voldrà.
La saviesa del Senyor és gran;
el Senyor és molt poderós i tot ho veu.
Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat;
ell coneix tot el que fa cadascú.
No mana a ningú que faci el mal
ni autoritza ningú a pecar.
Segunda lectura: 1Corintios 2, 6-10
Germans,
Als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots es temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria.
Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria.
Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen»,
però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.
Evangelio: Mateo 5, 17-37
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
[«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los.
Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei.
Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel;
però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.]
Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. »
Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal.
Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. [El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern.
Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell.
Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.] »
Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri.
[Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.
I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. »
També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci.”
Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.] »
També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.”
Doncs jo et dic: No juris mai: [ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.] Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»