Jesús mai va defugir cap tema escabrós, mai va amagar la seva opinió clara i definida sobre els assumptes que més importaven, mai va ser políticament o religiosament «correcte». I, per descomptat, tampoc ho va fer per parlar de la fi de totes les coses. Amb el la saviesa bíblica com a teló de fons, expressada sobretot pels profetes (primera lectura), a l’Evangeli d’avui Jesús comença el seu ensenyament parlant de destrucció, que pot ser el primer senyal. En aquest cas, Déu deixarà la iniciativa als homes; els nacionalistes jueus, cercant la «llibertat», i els imperialistes romans, volent mantenir l’«ordre» i la «llei», provocaran la destrucció de gairebé tot i, simbòlicament, del Temple, el lloc de la presència de Déu. D’aquesta vuitena meravella del món no en quedarà «pedra sobre pedra» i poca cosa més de l’estructura i organització central del judaisme. Quan li pregunten pels senyals, Jesús insisteix en deslligar la història humana que ha succeir, del seu nom i la seva obra. Ell ja no estarà entre nosaltres i molts intentaran utilitzar el seu nom per treure’n profit, especialment per atiar la guerra i la destrucció. De fet, totes aquestes guerres i revolucions seran un senyal «però la fi no vindrà de seguida». Tanmateix, els cristians hauran d’estar atents a la seva pròpia lluita perquè viuran, continuaran vivint, temps de persecució. En realitat, més que de la fi del món, Jesús parla de la lluita que vindrà, afirmant clarament que caldrà preparar-se per a una guerra de «testimoniatges» davant els seus contemporanis, davant els tribunals, davant els successius poders polítics. Serà l’oportunitat per mostrar-se fidels a base de «paraules i saviesa» que vinguin directament d’Ell, de la seva vida, dels seus ensenyaments, del seu Evangeli, adaptant-los i presentant-los davant de cada tribunal i de cada poder. Perquè, en realitat, la fi, quan arribi, només serà això la fi de tot i la culminació de l’obra de Déu. No importa quan, perquè el més important i essencial d’aquesta «fi» ja ha començat amb Jesús, i es tracta de perseverar en la vida ja iniciada, en el regne que ja és aquí, juntament amb qui l’ha inaugurat i el sosté: Jesús i els qui li segueixen, els qui volem viure com Ell.
Primera lectura: Malaquías 4, 1-2a
Vindrà aquell dia abrusador com una fornal.
Tots els orgullosos i els injustos
seran igual que rostoll,
i aquell dia, quan arribi, els incendiarà,
no en deixarà ni l’arrel ni la tija,
diu el Senyor de l’univers.
Però per a vosaltres, que venereu el meu nom,
lsortirà el sol de la felicitat,
i els seus raigs seran saludables.
Segunda lectura: 2Tesalonicenses 3, 7-12
Germans,
ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos.
Entre vosaltres no vivíem mai desvagats,
i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem,
sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia
per no afeixugar ningú dels vostres.
No és que no tinguem dret a la nostra manutenció,
però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida,
perquè vosaltres l’imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla:
«Qui no vulgui treballar, que no mengi.»
Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres
viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen.
A tots aquests, els ordenem i els recomanem
en nom de Jesucrist, el Senyor,
que treballin en pau
per guanyar-se el pa que mengen.
Evangelio: Lucas 21, 5-19
En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué:
«Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra.»
Llavors li preguntaren:
«Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?»
Jesús respongué:
«Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: «Sóc jo», i també: «Ja arriba el moment.» Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells.
I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu.
Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.»
Després els deia:
«Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu,
passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça.
Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni.
Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la.
Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom.
Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida.»