“Dono testimoni que aquest és el Fill de Déu”

Comencem el temps litúrgic anomenat «ordinari», i ho fem amb un clar ressò del baptisme de Jesús, en aquest cas, la versió de sant Joan. Com els altres evangelis, Joan també uneix estretament la missió de Joan Baptista i la de Jesús, ja des del mateix pròleg (Jn 1,6-8.15), resumint i exposant el seu testimoniatge sobre Jesús (Jn 1,19ss). De fet, el profeta entén que el nucli de la seva missió és anunciar i mostrar després, entre els homes, a qui havia de venir i que, ara, ja ha arribat. El seu baptisme d’aigua, amb totes les seves implicacions d’obediència a la paraula de Déu i conversió, apunta a la definitiva intervenció de Déu en la història i la vida dels homes, la qual es dona en l’Espòs que ja és entre ells i qui Joan assenyala. En el text d’avui hi trobem la descripció de totes aquestes declaracions de la trobada única i decisiva. Així, tan aviat com Joan veu Jesús, ja el reconeix com «l’anyell de Déu que lleva el pecat del món» i l’identifica amb l’objectiu de la seva missió: «És aquell de qui vaig dir… jo no el coneixia, però vaig venir… perquè ell es manifestés a Israel». I el seu testimoni va molt més allà del «demanat» i esperat: aquest home concret, Jesús de Natzaret, en realitat precedeix al profeta (més clar, aigua, «abans que jo, ell ja existia»), és «l’anyell de Déu», aquell que ve a oferir l’únic sacrifici que renovarà la vida i les relacions amb Déu, que redimirà la creació i la vida dels homes. És l’Espòs, qui té tot els dret per deslligar-li la sandàlia a qualsevol perquè existeix abans que tots i pot i vol exercir el seu dret de rescatar, salvar, redimir a l’esposa, que som cadascun de nosaltres, i la mateixa humanitat que ha acceptat. Joan ofereix el testimoni definitiu quan explica que ha vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Aquest era el signe decisiu que posava en marxa tot el procés: aquest home té l’Esperit i, per això, és l’únic que pot batejar amb Ell i en Ell, l’únic que el pot fer baixar també sobre tota carn i tota vida humana. És a dir, que aquest home concret és el Fill de Déu. Tot això per a aquells que diuen que els evangelis no parlen clar sobre la veritable realitat humana i divina de Jesús i no veuen en això la seva principal força i valor, i la raó principal de la nostra esperança i fe en Ell. Però, com sempre, el que cal és acollir, creure a Joan i als altres que donen testimoni sobre qui és realment Crist i què ve a donar-nos.