Després del temps de Nadal, i a l’espera de que comenci la Quaresma –enguany el proper 14 de febrer– transitem per unes poques setmanes de «temps ordinari» acompanyats de l’Evangeli de sant Marc, el qual, com que és més breu que els altres a vegades es complementa, com avui, amb l’Evangeli de sant Joan. Així, veiem com Jesús emprèn la seva missió, encarregada pel Pare, i després del gest summament eloqüent del Baptisme, ara escull uns deixebles, uns companys, per dur a terme aquesta missió. Jesús ha començat el seu camí fent-se batejar per Juan «complint així tot el que Déu vol» (Mt 3,15), i recollint d’aquesta manera la seva veu, la seva paraula i el seu gest, que són una crida a la conversió davant la intervenció de Déu. A partir d’ara, «es deslliga» de Joan, que no volia deixebles (tot i que en va tenir) i tria els seus de diverses maneres. En el relat evangèlic, és el propi Joan qui assenyala concretament l’«Anyell de Déu», a Aquell que havia de venir, a qui ha profetitzat, en la persona de Jesús i indirectament està dient als qui escolten que segueixin a aquest Jesús en qui es concreta el seu anunci. Podem entendre millor aquest l’episodi recordant la primera lectura que explica com el profeta Samuel, encara un nen, rep la Paraula de Déu que el crida pel seu nom i la pot interpretar correctament gràcies a la intervenció del sacerdot Elí que sap bé que Déu pot i, de fet, crida pel nom a qui vol incorporar al seu servei. És el que Joan fa enviant els seus deixebles i a tots els qui l’escolten, i escoltaran temps a venir, a l’home Jesús de Natzaret. Aquest és l’«Anyell de Déu» que camina per aquest món per renovar-lo, restaurar-lo des d’allà on és, comptant amb la col·laboració de la seva església, als començaments de la qual assistim en aquests relats. Podemos entender mejor el episodio recordando lo leído en la primera lectura que narra cómo el profeta Samuel, todavía niño, recibe la Palabra de Dios que le llama por su nombre y la puede interpretar correctamente gracias a la intervención del sacerdote Elí que sabe bien que Dios puede y, de hecho, llama por el nombre a quien quiere incorporar a su servicio. Del mismo modo, Juan ha redirigido a sus discípulos y a todos los que le escuchan y escucharán en los siglos, al hombre Jesús de Nazaret. Este es el “Cordero de Dios” que camina por este mundo para renovarlo, restaurarlo desde donde se encuentra, contando con la colaboración de su iglesia, a cuyos comienzos asistimos en estos relatos. En altres relats, és Jesús qui passa prop dels que vol cridar i els convida a seguir-lo; en el relat d’avui són ells els qui els segueixen i quan Jesús se n’adona, es gira vers ells i els pregunta què volen. Ells li diuen «mestre, on us allotgeu?». És un reflex del model de relació dels escribes entre mestres i deixebles. Aquests buscaven el lloc on «residia» el mestre per a sotmetre’s al seu ensenyament. Jesús respon: «veniu i ho veureu», no fa referència a un lloc concret, no els dona una adreça, sinó a un camí per recórrer, a un seguiment que abasta l’ensenyament, sens dubte, però també la vida sencera. Jesús els ensenyarà amb la seva paraula i profundíssim coneixement de la Paraula però també amb els seus gestos, el seu comportament, les seves opcions vitals. Estar amb Ell serà molt més que adquirir coneixements, encara que també perquè el seu ensenyament té la novetat de la seva autoritat pròpia i no com la dels escribes (Mc 1,22); serà un compartir la vida mateixa de Déu com a inici del nou poble de Déu, salvat i renovat. I és així que, després de «veure» on viu, es queden amb Ell. Ja han entès que estan en companyia del Messies, a qui, de fet, comencen a anunciar i a proclamar. Els deixebles l’ajuden a difondre la seva missió, a fer-la present per sempre més en el temps i en l’espai. Per això ara es dediquen a fer-lo conèixer a qui es troben. Els germans anuncien als germans, els amics als amics que han trobat el Messies, l’Ungit, l’enviat de Déu i els porten vers Ell. I Jesús, davant de cadascun, el mira profundament i li canvia el nom, com a Simó, a qui anomena Cefas, això és, Pedra. Ell sap per què.
Primera lectura: 1Samuel 3, 3b-10. 19
En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué:
«Aquí em teniu.»
Corregué cap a Elí i li digué:
«He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.»
Elí replicà:
«No t’he cridat pas. Vés-te’n a dormir.»
I el noi se n’anà a dormir.
El Senyor el tornà a cridar, i Samuel
s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué:
«He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.»
Elí replicà:
«Fill meu, no t’he cridat pas. Torna-te’n a dormir.»
Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat.
Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué:
«He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.»
Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel:
«Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta.”»
El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades:
«Samuel, Samuel.»
Ell li respongué:
«Parleu, que el vostre servent us escolta.»
Samuel es va fer gran. El Senyor l’afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.
Segunda lectura: 1Corintios 6, 13c-15a. 17-20
Germans,
el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos.
I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder.
¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist?
El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit.
Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l’home comet són exteriors als seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres?
No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt:
Glorifiqueu-lo en el vostre cos.
Evangelio: Juan 1,35-42
En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué:
«Mireu l’anyell de Déu.»
Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
«Què voleu?»
Ells li digueren:
«Rabí», que vol dir ‘mestre’, «on us allotgeu?»
Jesús els respon:
«Veniu i ho veureu.»
Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda.
Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué:
«Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l’Ungit’.
I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué:
«Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»