La Paraula de Déu d’aquest diumenge continua parlant dels començaments del ministeri de Jesús, de la seva Missió. Seguint la versió de sant Marc, Jesús comença, formalment, la seva predicació i la seva tasca, sempre indestriablement unides. Recollint l’anunci de Joan Baptista, a qui reconeix la seva «legitimitat» en relació a l’acció de Déu, Jesús es constitueix en el seu continuador: «ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop». És a dir, ha arribat el moment, el temps especial («kairós»). Se’ns diu també que això és proclamació de l’«Evangeli». Joan no proclamava l’Evangeli sinó la Paraula de Déu, com ho feien els altres profetes («convertiu-vos» per tal o qual motiu). En principi la diferència, l’enorme diferència està en qui fa l’anunci, Jesús, l’home que es va fer batejar per solidaritzar-se radicalment amb la lluita de Joan i de tots els homes, però que també es va manifestar com Aquell en qui habita l’Esperit de Déu per fer realitat les seves promeses. Per això, pren sentit la invitació a convertir-se i creure en la nova i antiga Paraula de Déu, com sabem i anirem veient i recordant i, esperem, aprofundint. Com totes les realitats veritables i dignes de confiança, la predicació de Jesús conjumina el passat, respectant la seva legitimitat i validesa, amb la novetat de la intervenció de Déu en la història, la realitat i les persones. De moment, Jesús fa una cosa completament nova: Joan tenia deixebles (com recordem del diumenge anterior) però no els havia buscat. No els necessitava perquè sabia que el seu missatge era condicionat i puntual. Però Jesús sí que els desitja perquè la seva missió no és puntual sinó l’última i decisiva intervenció de Déu i per a això cal constituir i sustentar una comunitat que continuï en el temps la seva acció més enllà dels termes finits de la seva vida física, perquè és humà. En la narració de Marc, que contrasta i complementa alhora la de Joan del passat diumenge, Jesús surt a buscar i escollir els seus deixebles (recordem que eren els deixebles els qui seguien Joan). Ho fa vora el llac de Galilea on, naturalment, hi ha pescadors, homes que treballen preparant les barques i la pesca. S’hi apropa i els diu: «veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». És una invitació clara a seguir-lo, com diumenge passat, «veniu i veureu». Jesús convida a seguir-lo i compartir una vida, no a unir-se a idees o una «forma de vida». I promet transformar les seves vides, no de manera aparent o superficial, sinó a fons: «us faré pescadors d’homes». És una motivació profundament nova, vàlida per als primers cridats i per a tothom: continuarem sent els mateixos, potser no canviem d’ocupació o treball o de circumstàncies personals, però tot serà nou en el nostre interior. Tindrem un propòsit, serem partícips d’un camí, haurem escoltat i participarem de la Bona Notícia, de la intervenció decisiva de Déu que ens reconstrueix des de dins per ser veritables fills de Déu i germans els uns dels altres. Per això, diuen alguns comentaristes, que Jesús crida per parelles, per germans, mostrant que la seva crida és personal però compartida, individual però destinada a formar un poble de fills i germans.
Primera lectura: Jonás 3, 1-5. 10
El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula i li digué:
«Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré.»
Jonàs se n’anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jornada de camí dintre la ciutat i cridava:
«D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda.»
La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre.
Déu veié que de fet es convertien i s’apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d’ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.
Segunda lectura: 1Corintios 7, 29-31
Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l’oportunitat present.
Des d’ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren, com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.
Evangelio: Marcos 1, 14-20
Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia:
«Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors.
Jesús els digué:
«Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»
Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.
Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu,
i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes.
Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.