Jesús aprofita cada trobada, cada ocasió, per a anunciar l’Evangeli, la Bona Nova de la vinguda, intervenció, presència de Déu en la nostra realitat i vida, en la de cadascun i en la de tots. En el fragment d’avui es mostra clarament que el missatge és la seva vida i que la seva vida és el seu missatge. Així, les seves paraules adreçades a tots, amics i enemics, presents en el banquet al qual ha estat convidat, potser perquè ja el coneixien o perquè és un “rabí” famós, o per “espiar-lo”, es “disfressen” de paraules d’un savi (primera lectura) per a afirmar alguna cosa que és essencial en la vida humana i cristiana: “sigues modest” en tots els teus assumptes. Aquest ensenyament de la tradició bíblica i sapiencial, assumida per Jesús, pren un nou relleu en els seus llavis, reflex del que ell mateix viu. Al cap i a la fi, és el “fill de l’home” que no ha vingut a ser servit sinó a servir i per a això cal “rebaixar-se” per posar-se al nivell dels darrers, dels més petits. Aquesta és l’obra de Déu que l’Evangeli ens va descobrint en la persona de Jesús, Messies confés i reconegut, que, tanmateix, es fa proper, acull tothom, cura, perdona, il·lumina i sempre dona esperança, sense classificar les persones, dividint i jutjant per les aparences, posició social, aspecte o categoria. Jesús afirma directament que l’estratègia de buscar sempre el primer lloc i el reconeixement només suscita menyspreu i solitud, i, a la llarga, una gran buidor interior. És més assenyat i intel·ligent assignar-nos a nosaltres mateixos l’últim lloc i deixar que la nostra persona, les nostres obres, vagin sent reconegudes poc a poc. A la veritat, a dalt, a la llum, a la salvació, només s’hi arriba assumint la realitat des del més profund. Teresa de Jesús deia que aquesta “humilitat” és “caminar en veritat”, és a dir, caminar per la vida conscients de la nostra realitat i del nostre ambient i relacionant-nos de forma correcta i fruitosa tant amb Déu, en Crist, com amb els altres. Si acollim aquells que no poden retornar-nos el que els donem, estem fent el mateix que Déu ha fet i continua fent amb nosaltres en Crist.
Primera lectura: Eclesiástico 3, 19-21. 30-31
Fill meu, sigues modest en tot el que facis
i et veuràs més estimat que el qui dóna esplèndidament.
Com més gran ets més humil has de ser,
i Déu et concedirà el seu favor.
Déu, que és veritablement poderós,
revela els seus secrets als humils.
La desgràcia dels descreguts
no té remei,
perquè ha arrelat en ells una planta dolenta.
El cor dels assenyats comprèn els proverbis dels assenyats,
ll’orella atenta s’alegra de sentir parlar amb seny.
Segunda lectura: Hebreos 12, 18-19. 22-24a
Germans,
Germans, vosaltres no us heu acostat
a aquella muntanya palpable del Sinaí,
que era tota ella foc ardent,
foscor, negra nuvolada
i tempesta,
ni heu escoltat el toc del corn
i la veu que pronunciava aquelles paraules.
Els mateixos que sentiren la veu
suplicaren que no continués parlant-los.
Vosaltres us heu acostat
a la muntanya de Sió,
a la ciutat del Déu viu,
la Jerusalem celestial,
a miríades d’àngels,
a l’aplec festiu dels primers inscrits com a ciutadans del cel;
us heu acostat a Déu, jutge de tots,
als esperits dels justos que ja han arribat a terme,
a Jesús, el mitjancer de la nova aliança.
Evangelio: Lucas 14, 1. 7-14
Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant.
Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:
«Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit.
Més aviat quan et conviden vés a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: “Amic, puja més amunt.” Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula,
perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»
Després digué al qui l’havia convidat:
«Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa.
Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.»