Per Pasqua revivim de manera especial, en primer pla podríem dir, el centre mateix de la fe cristiana; que Déu, per Pasqua, ho va fer tot nou. Ressuscitant Jesús, va recrear la humanitat fent realitat totes les seves promeses. Ara ens correspon a nosaltres fer-les realitat per la fe viscuda, amb plena consciència i conseqüència, en l’amor i servei als altres, tal com Jesús va ensenyar. Aquesta és la realitat i també el missatge (primera lectura): els escrits dels llibres de la Llei i dels profetes s’han complert en Jesús, i aquesta obra decisiva de Déu, com les altres, ha estat rebutjada pels seus principals destinataris. Continua sent, això sí, ara i sempre fins a la fi dels temps, una invitació a la conversió, a percebre i obrir-se a aquesta darrera i definitiva obra de Déu. Els apòstols ens recorden a tots, començant per l’Israel històric que va expulsar al Fill de la vinya i el va matar, que la mà de Déu continua oberta. Que aquesta mort és el perdó de tots els pecats, els seus i els nostres, i que convertint-nos, tots, ens incorporem al nou poble de Déu, centre de la nova creació. I el nucli d’aquest anunci es manifesta en les trobades de Jesús, viu per sempre, amb els seus. Els va escollir en la seva vida humana i els torna a escollir ara; els va buscar, els va trobar, els torna a convèncer de la gran notícia de la resurrecció, fins i tot més difícil de creure que la resta del seu missatge per la seva novetat. Sempre hem de tenir present la gran diferència entre aquestes trobades històriques (transcendents perquè s’esdevenen amb Crist Ressuscitat) i les que van succeir després de l’Ascensió, començant per sant Pau, per exemple, i seguint per tantes experiències místiques de sants i de tants altres, incloent-nos nosaltres mateixos. Des de l’Ascensió, Jesús és present per l’Esperit Sant, actua a l’Església de manera sacramental, especialment en els set Sagraments, però en aquells dies especials els apòstols i altres testimonis elegits van poder veure, i fins i tot tocar, el cos ressuscitat de Crist. Sempre que es troba enmig dels seus, els desitja la Pau, és a dir el perdó i la reconciliació amb aquells que li han fallat i abandonat. Jesús els recorda que va donar la seva vida per ells, que els perdona i restitueix en la seva dignitat de deixebles i que compta amb ells com a testimonis de que s’han realitzat els que el mateix Déu va anunciar en la Llei i els profetes. També s’entén que al principi no el reconeixin o dubtin o tinguin por, però Jesús els mostra amb la seva infinita paciència i misericòrdia que tot és veritat, que Ell viu i viurà per sempre, Ell és l’eterna novetat, mai millor dit. Amb la fe en Jesús, amb la vivència cristiana, participem de l’única realitat nova veritable des de la creació, del que Déu ha fet i refet, que és obrir-nos per sempre el camí a la vida i la resurrecció. La novetat no és la revolució política o social que imposa per la força les seves suposades bondats, el «progrés» que degrada i deshumanitza, sinó el missatge de Crist, mort i ressuscitat per donar i retornar la vida.
Primera lectura: Hechos de los apóstoles 3, 13-15. 17-19
En aquells dies, Pere digué al poble:
«El Déu d’Abraham, d’Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l’havia de deixar lliure.
Ell era l’innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts. Nosaltres en som testimonis.
Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir.
Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes.»
Segunda lectura: 1Juan 2, 1-5a
Fillets, us escric això perquè no pequeu.
Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just.
Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món.
Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments.
Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat.
Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament.
Evangelio: Lucas 24, 35-48
En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa.
Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué:
«La pau sigui amb vosaltres.»
Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué:
«Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.»
I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué:
«No teniu aquí res per menjar?»
Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després els digué:
«Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s’havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms.»
Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué:
«Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.»