Aquest diumenge, tercer de la Pasqua, tornem a llegir un altre bonic relat, avui de sant Joan, sobre la manifestació o aparició del Senyor als seus. Recordem que ja només poden veure Crist Ressuscitat els escollits per ell, els testimonis nominats per a portar al món l’Evangeli complet de la vida, lliurament, mort i resurrecció de Jesucrist. Es tracta de relats valuosos per a l’Església perquè no en tindrem cap més del Senyor fins que torni. I aquest és particularment important, fins i tot, providencial en aquest temps concret que estem vivint amb la seu vacant i l’elecció d’un nou successor de Pere, protagonista, del relat d’avui.
És un relat valuós, dèiem, en primer lloc perquè enguany estem llegint en el cicle normal l’Evangeli segons sant Lluc, i el que llegim avui ens recorda molt el capítol 5 d’aquest Evangeli que vam llegir un dels primers diumenges del cicle: allí, Lluc, bevent de la mateixa tradició, situava aquest episodi, o en feia una semblança, al començament del ministeri de Jesús al assenyalar i certificar, precisament, la centralitat de Pere en la primera elecció dels deixebles.
En segon lloc, el títol del relat ens avisa que s’apropa una manifestació de Jesús. Som a Galilea on, pel que sembla, els deixebles han tornat a la seva antiga vida de pescadors. I aquí és, precisament, on Jesús es deixa veure. Ells han sortit a pescar però en tota la nit no han agafat res (cf. Lc 5,5); Jesús s’hi presenta, però ells no el reconeixen, i els demana que tornin a tirar la xarxa, però per la banda dreta de la barca. Quan obeeixen i ho fan, la xarxa puja plena fins als topalls de peixos (cf. Lc 5,6) i ells, Joan en dona testimoni, reconeixen que és el Senyor. Pere, en saber-ho, es llença al mar, sentint-se indigne de la trobada amb Aquell a qui ha negat. En arribar a terra, veuen que Jesús els ha preparat el menjar, una mica de peix rostit i pa, i els demana que portin el que ham pescat, cosa que fa Pere mateix. Es fa notar que, malgrat la gran quantitat de peixos que hi havia a la xarxa quan Pere l’arrossega, aquesta no es trencà. Hi ha moltes interpretacions sobre nombre concret de peixos, 153, que tenen les seves arrels en la simbologia bíblica i certament són un símbol del treball fonamental dels deixebles: «pescar homes» per a la vida, per a salvar-los gràcies a la fe en Crist viu i ressuscitat (cf. Lc 5,10c).
El relat acaba amb la invitació de Jesús al dinar, perquè mengin en aquell àpat simbòlic de comunió amb el pa que el representa a Ell i els peixos, que són, alhora, els propis deixebles salvats per Jesús, per segona vegada, i els que seran salvats a partir d’ara. S’ha restaurat, doncs, la comunió de vida i l’Església es posa en marxa com ja ho va fer al començament dels Evangelis, aquesta vegada per anunciar i fer present a Jesucrist. Quedava una qüestió pendent que es resol a la segona part del relat: la situació de Pere que Jesús ve a restaurar. És un bonic diàleg en privat que tanca l’Evangeli i que permet a Pere restaurar amb tres confessions de fe i amor les seves tres negacions. Sens dubte, Jesús coneix els seu interior però vol que manifesti en veu alta el seu lliurament a Ell, més ara que comença una nova etapa. Jesús li pregunta si l’estima, que és, en definitiva, el més important, perquè no som aquí només per a admirar Jesús, considerant-lo un bon home, sinó per estimar-lo i lliurar-nos a Ell com fa Pere, tota la nostra vida, que això és estimar, la comunió veritable. Al final del diàleg, Pere rep el mateix encàrrec que al començament del ministeri, d’aquesta aventura: Segueix-me. D’això es tracta sempre, d’estimar Crist i seguir-lo, realment, amb tota la nostra vida. Tot torna a començar: reviure la Resurrecció, trobar Crist Viu en la celebració setmanal de la Paraula i l’Eucaristia és reconèixer una vegada més la seva salvació, la seva presència en la nostra vida, la fecunditat que significa la Missió que ens encomana, que comparteix, des de Déu mateix, amb nosaltres.
Primera lectura: Hch 5, 27b-32. 40b-41
En aquells dies els apòstols comparegueren davant el sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori:
«Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home.»
Pere i els apòstols contestaren:
«Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen.»
Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.
Segunda lectura: Ap 5, 11-14
Jo, Joan, tot mirant la visió vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians. Eren milers i miríades de miríades que cridaven:
«L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança.»
Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que deien:
«Al qui seu al tron i a l’Anyell sigui donada la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles.»
Els quatre vivents responien:
«Amén».
I els ancians es prosternaren adorant.
Evangelio: Jn 21, 1-19
En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.» Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.» Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.
Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No.» Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.» Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor.» Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.
Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar.» Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.» Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix.
Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?»
Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.»
Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.»
Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»
Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.»
Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles.»
Per tercera vegada li diu Jesús:
«Simó, fill de Joan, m’estimes?» Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava,
i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo.»
Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.»
Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi.»