Una vegada més, l’Evangeli ens deixa el testimoni de l’ensenyament i els fets de Jesús transmesos per la tradició viva dels seus primers seguidors que creieren el Ell, i ens interpreten el sentit profund del que expliquen. En el fons, es tracta d’acollir Déu en la nostra vida en la persona de Jesús, la qual cosa confirmem cada vegada que celebrem la seva Paraula i, sobretot, l’Eucaristia.
Per a entendre el veritable abast de l’Evangeli d’avui, se’ns proposa la primera lectura on Abraham, pare de tots els creients, acull Déu en la persona de tres desconeguts. El context d’aquesta trobada és la història d’amistat entre Déu i Abraham fonamentada en la iniciativa divina –Ell va ser qui es va manifestar a Abraham en primer lloc–, un fet que implica la vida de la seva família per la promesa de Déu sobre la seva descendència i una terra pròpia, això és, una vida eterna i un lloc per viure-la. Així, un dia, es presenten tres homes, tres forasters davant la seva tenda i Abraham, seguint la tradició de la gent del desert, els dona refugi i acolliment i a canvi rep, l’esperat compliment de la promesa que se li havia fet: Sara concebrà un fill de la seva carn i de la seva sang.
Com Abraham, Jesús és també un caminant. Camina i fa realitat la continuïtat i el compliment total d’aquesta mateixa promesa: ofereix la vida –curant, ensenyant, il·luminant– i la companyia i presència del mateix Déu, per conduir-nos a tots a la nostra veritable terra promesa que és el Cel.
Tot caminant, Jesús arriba a un llogaret, que els altres evangelis anomenen Betània. Allí el rep una dona, Marta, que té una germana, Maria. El text ens mostra l’actitud de les dues dones: ambdues s’esforcen, en la millor tradició bíblica, en acollir Jesús com millor poden i saben. Se’ns diu que Maria estava asseguda als peus de Jesús i escoltava la seva Paraula. Marta, en canvi, anava amunt i avall, desvivint-se i afanyant-se amb les múltiples tasques del servei pràctic perquè, és clar, l’hoste ha de ser escoltat però també atès, refrescat, alimentat, procurant-li un lloc perquè pugui ensenyar la seva Paraula.
Quan Marta comença a cansar-se s’adreça directament a Jesús perquè la seva germana, que l’escolta, l’ajudi en les tasques necessàries per atendre hostes a les cases. Jesús, però, no respon com esperaríem, recordant-li a Maria les seves tasques de servei sinó que, ben al contrari, replica a Marta, que potser la seva inquietud i preocupació no són tan necessàries, i que només una cosa, una sola actitud ho és, precisament la que ha escollit Maria, “la millor part” i afegeix que “no li serà pas presa”.
Com qualsevol text evangèlic, aquest ofereix moltes lectures i ensenyaments. Moltes fan referència a la distinció, no separació, entre la vida activa i la contemplativa com a resposta a Jesús: entre els qui s’han dedicat i es dediquen a difondre la seva obra d’amor fraternal i acolliment als altres, i els qui s’han dedicat a acollir-lo directament a Ell. També se li pot donar el sentit de que una dona, ja en aquell temps, podia ser tan deixebla com qualsevol (estar assegut als peus i aprendre del Mestre era la funció específica del deixeble) i no solament una servidora o encarregada de les tasques pràctiques de l’acolliment: Jesús afirma que Maria ha escollit escoltar els seus peus i que això és l’única cosa necessària, l’única cosa que es precisa, l’única que resta permanent, la qual cosa provoca la connexió directa amb Déu en Crist que porta a la nostra vida tots els fruits de la salvació. Jesús ens està ensenyant i recordant a tots que la veritable actitud davant Déu i, per tant també davant Ell, és la d’acollir, la de disposar-nos a rebre-ho tot d’Ell. D’aquest acolliment neix –ha de néixer– el veritable servei, el que fa realitat la caritat i l’acolliment de Déu per a tots.
