L’Advent ens recorda que el camí cristià s’inicia amb la primera vinguda del Senyor i avança, travessant muntanyes, valls i moltes planes, cap a la trobada amb Ell en el seu retorn definitiu. Per això, com millor coneguem i celebrem la primera, més centrats estarem en el camí de la segona, al costat de Crist i de la humanitat que el segueix i s’ha deixat redimir i conduir al Regne. La paraula dels profetes és la clau d’aquesta primera vinguda, i per tant de la segona; per això els llegim abastament en aquest temps. I d’entre tots, el darrer i «més gran entre els nascuts de dona», com va dir el mateix Jesús: Joan el Baptista. La seva aparició en aquest moment clau previ a la vinguda de Crist al món i a la nostra realitat, va assenyalar la proximitat de la intervenció definitiva de Déu, precedida sempre d’un anunci. La seva figura austera i essencial va aparèixer en el desert de Judea i va començar a parlar en la línia del gran Isaïes (primera lectura), definint-se a si mateix com «la veu que crida en el desert», convidant a preparar el camí que ens porta el Senyor, és a dir, com n’és d’essencial acollir l’acció de Déu perquè pugui ser efectiva entre nosaltres. La seva aparença és la pròpia imatge de profecia, al servei a la Paraula de Déu. I queda prou clar: cal canviar de camí –convertir-se– per trobar i facilitar l’acció de Déu que ve tal com esperem i, a la vegada, renovadora. Joan confirma la seva determinació amb un baptisme, símbol de la necessitat humana de canvi, de renovació, de veritat, de vida. Davant dels presents, Joan no esbronca als pecadors públics sinó als qui es bategen per les aparences, per por, pel què diran, o per si de cas fos veritat l’anunci. Els assegura que de res serviran càrrecs, títols, decrets o imaginacions, que caldrà un canvi radical de vida per escapar del que ve: la Veritat. Millor encara, un canvi necessari per obtenir la gràcia de Qui Ve, que és el veritable baptisme, Aquell que fa participar de la vida mateixa de Déu, l’Esperit Sant. Per això és tan important aquesta conversió que no és com les altres: perquè es tracta de la fi, d’enfilar-se o no al carro del messies, o deixar-lo passar i rebutjar-lo. Per això la duresa dels advertiments, perquè només tenim aquesta vida per jugar-nos-la i d’aquesta decisió depèn la nostra felicitat, la nostra plenitud i la nostra vida per a sempre.
Aquell dia,
la soca de Jesè tallada traurà un rebrot,
naixerà un plançó de les seves arrels.
L’Esperit del Senyor hi reposarà:
esperit de saviesa i d’enteniment,
esperit de consell i de valentia,
esperit de coneixement i de reverència del Senyor,
i tindrà les delícies a reverenciar el Senyor.
No judicarà per les aparences
ni decidirà pel que senti dir;
farà justícia als desvalguts,
sentenciarà amb raó a favor dels pobres del país.
Un reny de la seva boca abatrà el violent,
una alenada dels seus llavis matarà l’injust.
S’armarà de justícia la cintura,
se cenyirà de lleialtat.
El llop conviurà amb l’anyell,
la pantera jaurà amb el cabrit,
pasturaran junts el vedell i el lleó,
i un nen petit els guiarà;
es faran amigues l’óssa i la vaca,
les seves cries jauran plegades
i el lleó menjarà farratge com els bous;
les criatures jugaran sobre el cau de l’escurçó,
els nens ficaran la mà
dins l’amagatall de la serp.
Ningú no serà dolent ni farà mal
en tota la meva muntanya sagrada,
perquè el coneixement del Senyor
haurà omplert el país
com l’aigua que cobreix la conca del mar.
Aquell dia, els estrangers vindran a consultar el rebrot de Jesè
que s’alçarà dret com a bandera dels pobles,
i el lloc on residirà
serà ple de glòria.
Segunda lectura: Romanos 15,4-9
Germans,
Germans, tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança.
Que Déu, que us encoratja i us conforta, us concedeixi també d’estar d’acord en Jesucrist, perquè, ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.
Per això accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a Déu. Vull dir que Crist es posà al servei del poble jueu per mantenir la veracitat de Déu, ja que calia complir les promeses fetes als patriarques, però si els altres pobles glorifiquen Déu, és per pura bondat. Ho diu l’Escriptura:
«Us lloaré entre les nacions,
cantaré al vostre nom.»
Evangelio: Mateo 3, 1-12
Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea:
«Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.»
És d’ell, que deia el profeta Isaïes:
«Una veu crida en el desert:
“Obriu una ruta al Senyor,
aplaneu-li el camí”.»
Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana.
Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir:
«Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta?
Demostreu amb fets que us voleu convertir.
No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres.
Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llençat al foc.
Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat.
Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.
Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga.»