“Jo batejo només amb aigua; però, tot i que no el coneixeu ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi”

«Jo batejo amb aigua; enmig de vosaltres hi ha un que no coneixeu» En el tercer diumenge de l’Advent, en plena preparació de la vinguda de Crist, la Paraula es centra en el seu precursor, en aquell que va ser elegit per anunciar la imminent presència de Jesús tal com va ser, és i serà: presència històrica, actual i concreta, pròxima i real a l’Església i al costat cada un de nosaltres. El text evangèlic d’avui és de Joan –durant tot aquest any litúrgic Joan «complementarà» Marc–. Tracta del Baptista i del seu testimoniatge que neix i està arrelat en el pròleg del IV evangeli, un bonic poema que revela que la Bona Nova emana de la seva font més pròpia, del mateix ésser de Déu. El que és Déu se’ns manifesta i revela a nosaltres, per mitjà de la Paraula que és Déu, fet carn nostra per a manifestar la seva gràcia i la seva glòria. En aquest moviment diví de revelació i presència s’inclou un home, Joan, enviat directament per Déu com a testimoni de la llum i amb la missió que tots vinguessin a la fe. Ell sabia i declarava que no era la llum mateixa, sinó sobretot, i tot just, el seu testimoni. «Jo batejo amb aigua; enmig de vosaltres hi ha un que no coneixeu» En el tercer diumenge de l’Advent, en plena preparació de la vinguda de Crist, la Paraula es centra en el seu precursor, en aquell que va ser elegit per anunciar la imminent presència de Jesús tal com va ser, és i serà: presència històrica, actual i concreta, pròxima i real a l’Església i al costat cada un de nosaltres. El text evangèlic d’avui és de Joan –durant tot aquest any litúrgic Joan «complementarà» Marc–. Tracta del Baptista i del seu testimoniatge que neix i està arrelat en el pròleg del IV evangeli, un bonic poema que revela que la Bona Nova emana de la seva font més pròpia, del mateix ésser de Déu. El que és Déu se’ns manifesta i revela a nosaltres, per mitjà de la Paraula que és Déu, fet carn nostra per a manifestar la seva gràcia i la seva glòria. En aquest moviment diví de revelació i presència s’inclou un home, Joan, enviat directament per Déu com a testimoni de la llum i amb la missió que tots vinguessin a la fe. Ell sabia i declarava que no era la llum mateixa, sinó sobretot, i tot just, el seu testimoni. Així ho va proclamar, segons l’evangeli, davant de la «comissió» de sacerdots i fariseus, d’«especialistes» que li envien des de Jerusalem. Li pregunten directament qui és i ell respon, també anant al gra, que no és el Messies, l’esperat, aquell que havia de venir de part de Déu. Fins aquí cap problema, però la comissió no en té prou i continua investigant i Joan respon a totes les preguntes que no: ell no és Elies reviscut o reciclat i tampoc el Profeta dels temps finals, l’Últim i definitiu Profeta. Més tranquils, perquè es temien alguna resposta positiva, i a causa de les implicacions pràctiques que tindria i no tant per buscar la veritat, la comissió, com totes, necessita dades per arribar a una conclusió, per respondre als qui els envien i per això li pregunten «qui ets, què dius de tu mateix?» I Joan contesta amb paraules d’un altre profeta, del gran Isaïes: «Sóc una veu que crida en el desert». Joan és el nou Isaïes, doncs, i anuncia, actualitzat, el mateix que aquest profeta del segle VI: «aplaneu el camí del Senyor». És a dir, es tracta del Senyor que ve, com llavors, de mode concret i històric i es tracta de preparar-li el camí. En aquella ocasió, va ser el segon èxode, en el retorn de Babilònia a la Terra, un cop transcorregut el temps del càstig i la purificació. Tota intervenció de Déu significa la seva vinguda entre nosaltres, la seva actuació efectiva en la història però ara es tracta de l’èxode definitiu: Déu ve per a cridar-nos, definitivament, del pecat, el mal i la mort. Per això Joan bateja, com ell mateix respon als fariseus de la comissió, molt interessats pel tema de la puresa i les ablucions: el baptisme de Joan anuncia, és preparació i figura concreta de qui ve a fer realitat aquest èxode definitiu, de qui ens porta el Baptisme que obre la veritable meta de la nostra vida que és la comunió plena amb Déu i entre nosaltres, per a sempre.