“Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”

26 nov. 2022 | Evangeli Dominical

En la celebració de la missa, cada any revivim els misteris de la vida de Jesús, que són la revelació de la vinguda de Déu a les nostres vides i l’acompliment efectiu d’una salvació que ha vingut per a quedar-se. Amb l’Advent, revivim un principi, que és també final, és a dir, l’«escatologia». Reflexionem sobre la fi de tot, inclosos nosaltres mateixos. De fet, aquest anunci de la vinguda de Déu al món i del final dels temps en compliment de les seves promeses, és l’inici del camí de transformació plena inclòs en el propòsit inicial de la creació. Celebrem sempre, però especialment en l’Advent, que el diví es feu humà; l’infinit, finit; l’etern, temporal; amb l’objectiu de portar-lo a la seva meta final i la seva plenitud. Cada Evangeli –enguany ens acompanyarà Mateu– ens aporta un ensenyament de Jesús sobre aquesta qüestió (de fet, tot el que va fer i va dir s’ha de considerar així). Jesús afirma que el «final» serà el seu retorn, amb un canvi radical de la nostra manera d’obrar, la transformació completa de la vida ordinària: de beure i casar-se, les persones es veuran conduïdes o deixades, a una nova realitat (com en el diluvi o en temps de Sodoma i Gomorra, deia l’Evangeli de Lluc). És a dir, que tot canviarà i es mostrarà a plena llum la realitat, ara amagada, del que sabem i vivim. Les conseqüències de tot això, la supervivència personal de cadascú (en el fons el text tracta d’això) es basarà en la vida que hàgim tingut, en les decisions preses, una qüestió que també queda prou clara. Així, al final s’escollirà entre persones molt properes, separant-ne unes de les altres en funció de la seva reacció o acceptació davant el Crist. Ah, i no se sap pas quan serà, pot arribar a “l’hora menys pensada”. A Jesús no paren de preguntar-li sobre els avisos i senyals, però Ell sempre respon que l’única acció segura és estar atents, desperts, vigilants, sense auto enganyar-nos ni anestesiar-nos, vivint la vida com el que és: expectativa, esperança de l’arribada de la fi total de la realitat en la qual vivim, en favor d’aquesta altra vida que també conreem, la vida d’amistat amb Crist, com diria Teresa de Jesús. Ella mateixa definia aquesta vida i les seves negativitats, com una mala nit en un hostal dolent (l’única cosa bona és la seva brevetat i l’espera del nou dia); i l’únic interès d’aquesta vida és trobar-hi l’immens amor de Déu que ens ha donat Jesús per despertar-nos i dar-nos suport fins al feliç dia del seu retorn. Cada Evangeli –enguany ens acompanyarà Mateu– ens aporta un ensenyament de Jesús sobre aquesta qüestió (de fet, tot el que va fer i va dir s’ha de considerar així). Jesús afirma que el «final» serà el seu retorn, amb un canvi radical de la nostra manera d’obrar, la transformació completa de la vida ordinària: de beure i casar-se, les persones es veuran conduïdes o deixades, a una nova realitat (com en el diluvi o en temps de Sodoma i Gomorra, deia l’Evangeli de Lluc). És a dir, que tot canviarà i es mostrarà a plena llum la realitat, ara amagada, del que sabem i vivim. Les conseqüències de tot això, la supervivència personal de cadascú (en el fons el text tracta d’això) es basarà en la vida que hàgim tingut, en les decisions preses, una qüestió que també queda prou clara. Així, al final s’escollirà entre persones molt properes, separant-ne unes de les altres en funció de la seva reacció o acceptació davant el Crist. Ah, i no se sap pas quan serà, pot arribar a “l’hora menys pensada”. A Jesús no paren de preguntar-li sobre els avisos i senyals, però Ell sempre respon que l’única acció segura és estar atents, desperts, vigilants, sense auto enganyar-nos ni anestesiar-nos, vivint la vida com el que és: expectativa, esperança de l’arribada de la fi total de la realitat en la qual vivim, en favor d’aquesta altra vida que també conreem, la vida d’amistat amb Crist, com diria Teresa de Jesús. Ella mateixa definia aquesta vida i les seves negativitats, com una mala nit en un hostal dolent (l’única cosa bona és la seva brevetat i l’espera del nou dia); i l’únic interès d’aquesta vida és trobar-hi l’immens amor de Déu que ens ha donat Jesús per despertar-nos i dar-nos suport fins al feliç dia del seu retorn.

Primera lectura: Isaías 2, 1-5

Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós, sobre Judà i Jerusalem.
Als darrers temps s’alçarà ferma
la muntanya del temple del Senyor
al cim de les muntanyes
i per damunt dels turons.
Totes les nacions hi afluiran,
hi aniran tots els pobles
dient:
«Veniu, pugem a la muntanya del Senyor,
al temple del Déu de Jacob,
que ens ensenyi els seus camins
i seguim les seves rutes;
perquè de Sió en surt l’ensenyament,
de Jerusalem, l’oracle del Senyor.»
Ell posarà pau entre les nacions
i apaivagarà tots els pobles,
forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra,
ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.
Casa de Jacob, veniu,
caminem a la llum del Senyor.

Segunda lectura: Romanos 13, 11-14a

Evangelio: Mateo 24, 37-44