Després del seu primer anunci programàtic (‘Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova’) i de la crida als primers deixebles, Jesús comença a mostrar què significa aquesta arribada efectiva del Regne. Ho fa predicant a la sinagoga, lloc del culte jueu; no va a la seva donant per entès que seria rebutjat pels seus. Altra vegada, continuïtat i respecte a l’aliança. Però, fins aquí les complaences: Jesús parla amb autoritat pròpia, no amb la rebuda d’un altre mestre. El que diu -i el que fa- li surt de dins, de qui és realment. Ell és el Profeta anunciat a la primera lectura, el nou Moisès que comunica la veritable Paraula de Déu, però ja anirem veient que hi ha molt més. A la sinagoga, Jesús té l’oportunitat de mostrar l’abast d’aquesta autoritat: assegut allí, escoltant la predicació dels rabins hi ha un endimoniat, un home amb un ‘esperit immund’, algú afectat per un mal espiritual que el domina. L’home fa alguna cosa més que admirar les paraules i l’autoritat de Jesús: el mal esperit que l’habita i disminueix reconeix en Jesús a qui ha vingut a acabar amb ell i els seus perquè és el Consagrat per Déu per a això, per expulsar tot allò que domina l’home. Jesús li mana que calli i que surti de l’home, l’expulsa de forma efectiva mostrant el veritable abast de la seva paraula i de la seva autoritat. L’home amb l’esperit immund és alliberat i a tothom li queda clara la novetat: s’ha manifestat un Profeta la paraula del qual té autoritat i poder per sanar i alliberar. Els esperits immunds l’obeeixen, actua amb el poder -espiritual- de Déu contra tota força espiritual que sotmeti i degradi l’home. Des d’aleshores quedava ben clar: la salvació ha començat, tots els oprimits pel mal són redimits.
Primera lectura: Deuteronomio 18, 15–20
Moisès digué al poble:
«El Senyor, el teu Déu, farà que s’aixequi d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s’havia reunit a la muntanya de l’Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir.
Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu. »Però si un profeta s’atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, morirà”.»
Segunda lectura: 1Corintios 7, 32-35
Germans,
Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar a la muller, i tenen el cor dividit.
Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d’esperit, mentre que les dones casades s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar al marit.
Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.
Evangelio: Marcos 1, 21-28
A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat.
En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar:
«Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.»
Però Jesús el reprengué i li digué:
«Calla i surt d’aquest home.»
Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells:
Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen.»
I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.