“Ell us batejarà amb l’Esperit Sant”

Les festes del Nadal es tanquen amb la celebració d’avui sobre començament de la missió de Jesús, de la seva manifestació com a adult al món al qual ha estat enviat. Des d’aquest moment, Jesús «entra a la història» començant a proclamar la seva Paraula, a manifestar la llum que Ell és. En aquesta primera presència, la seva Paraula esdevé un gest molt impactant que, de fet, va impressionar decisivament als propis evangelistes que l’expliquen. En primer lloc, es tracta d’un gest d’humilitat, de veritat, de realisme: com un més, es posa a la fila amb tota mena de pecadors esperant el bateig de Joan. Recordem que el seu baptisme tenia com a objectiu la «conversió» dels pecadors abans que arribés la intervenció decisiva de Déu i ja no hi hagués marxa enrere. Déu el reservava «per apaivagar l’enuig diví abans que esclatés, perquè els pares es reconciliessin de cor amb els fills i per a restablir les tribus de Jacob» (Sir 48,10). Des del principi, Jesús assumeix aquest baptisme per ratificar la seva condició humana i la seva solidaritat amb els pecadors. La segona lectura parla d’aquest moment com el començament mateix de l’Evangeli, el fet amb el qual s’inicia la predicació de la Bona Notícia del perdó de Déu, que d’aquesta manera, arribarà a tothom. Com en el seu naixement, Jesús baixa fins al més profund per a poder assolir tots els homes i fer-los alçar amb Ell. Joan recorda la finalitat segona de la seva missió: manifestar i assenyalar a qui ha de venir, al qual representa i exerceix aquesta definitiva actuació de Déu en la història i les vides de tots. I encara diu més sobre aquell que ha de venir: es tracta de l’Espòs, no d’un altre profeta; és Déu mateix, en persona, perquè ve a exercir els seus drets de redemptor sobre les seves criatures, la seva esposa, és a dir, tots i cadascun de nosaltres. I pagarà el rescat que calgui per lliurar-la de la seva deshonra i retornar-li la seva veritat com a criatura, la filiació divina i la fraternitat veritable amb els altres homes. Per a restablir l’ordre de la creació, per retornar-ho tot al seu lloc, Jesús comença sotmetent-se ell mateix al que Déu a disposat («convé que complim tota justícia», comenta a l’evangeli de Mateu davant la protesta d’humilitat del Baptista). El qui ara ve, ja no batejarà amb aigua, com Joan, sinó amb l’Esperit Sant. Això és, complirà la major promesa de Déu fent que la mateixa vida i amor divins visqui, reposi en cada home que accepti i senti aquest Baptisme. Després d’aquest acte de preparació, el fet s’explica d’una manera ben senzilla: Jesús ve directament des de Galilea perquè Joan el bategi. I quan ho fa, s’obren els cels (tancats durant molt de temps) i baixa l’Esperit en forma d’un colom com a prova de tot el que s’ha dit. Així, es recorda el passatge del començament de l’Escriptura, quan en la creació, l’Esperit de vida de Déu «aletejava sobre les aigües». Ara torna a fer-ho, en l’inici de la nova creació, però no ve a crear o a posar-se com una novetat sinó com una manifestació; ve a Jesús, a la seva casa, a mostrar que està indissolublement unit a aquesta humanitat que Ell mateix ha creat en el ventre de Maria i que actuarà en Ell i el guiarà i sostindrà en la missió que ara comença. I encara més, se sent la veu de Déu, del Pare, que no se sentia des de feia segles, per ratificar tot el que succeeix. Aquest home, Jesús, en qui habita l’Esperit Sant, és també el seu Fill, el més estimat i predilecte i, per això, ha de ser escoltat. Així doncs, Jesús es revela en el moment del seu baptisme per mitjà de Joan com el Fill predilecte de Déu, el company únic de l’Esperit Sant que resideix en Ell i el destinat a salvar, redimir, perdonar, pagar per fi el deute i saldar la fractura que, des de feia molt de temps, hi havia entre Déu i l’home.