En el camí de Jesús cap a Jerusalem per culminar la seva obra, també hi ha moments per ensenyar. Encara hi ha molt per comunicar als deixebles perquè arribin a ser com Ell. En aquesta ocasió es tracta d’una cosa essencial, l’oració, potser el principal mitjà per a asseure’s als peus de Jesús i escoltar la seva paraula, com vam veure a l’evangeli del diumenge passat amb l’actitud de Maria. Per descomptat, el mateix Jesús pregava i molt, ho feia per mantenir viva la comunió amb el seu Pare. Així, va experimentar com a nova i única la seva relació amb Déu i va entendre que aquesta relació també era decisiva per a totes les persones per experimentar, de manera nova i irrevocable, la proximitat de Déu. Pregar al Pare és una de les millors maneres de comprovar com, en Jesús, se’ns ha fet proper. Ja abans, en l’aliança, era un signe especialíssim de la confiança i proximitat de Déu.
En la primera lectura, Déu comunica els seus plans a Abraham, fins i tot els comenta amb el seu amic, el qual l’ha acollit i creu i confia en Ell. Abraham, tanmateix, no pot canviar aquests plans però Déu l’escolta i considera les seves raons, fins que Abraham s’atura. Jesús ensenya, ens ensenya, a pregar com a deixebles seus, mitjançant el “parenostre” que resumeix la seva proclamació del regne com a proximitat i compliment de les promeses divines. Demanem que aquest Déu es continuï acostant, en la seva persona i el seu regne, que ens arribi ja aquest pa que es reserva per als dies finals, que rebem el perdó per poder perdonar-nos els uns als altres i construir junts una nova fraternitat que es fonamenti en la intervenció directa de Déu en Jesús. Per tal d’aconseguir això, l’oració ha de ser perseverant, contínua, perquè ens acosti, de veritat, al coneixement de Crist, del Pare en l’Esperit que ens ha estat donat. Només cara a cara amb el Déu, que es manifesta en Jesús, descobrirem fins on està disposat a arribar, fins a quin extrem d’amistat i confiança desitja introduir-nos, molt més allà de donar-nos les coses materials –que ja són nostres–, desitja comunicar-se a si mateix, si bé no pot fer-ho fins que no ens donem del tot a Ell.
Primera Lectura
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 18,20-32)
En aquells dies, el Senyor digué:
«Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n’és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m’arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho.»
Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n’anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor.
Llavors Abraham s’acostà i digué:
«De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonaríeu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món, us podríeu desentendre de fer justícia?»
El Senyor respongué:
«Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaré tota la població.»
Abraham insistí:
«Encara goso parlar al Senyor, jo que sóc pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten, destruiríeu tota la ciutat?»
Ell contestà:
«No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.»
Abraham li tornà a parlar:
«Suposem que només n’hi hagués quaranta.»
Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta.»
Abraham li tornà a parlar:
«Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo: Suposem que només n’hi hagués trenta.»
Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta.»
Abraham insistí:
«Encara goso parlar al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint.»
Ell contestà:
«No la destruiria per consideració a aquests vint.»
Abraham insistí de nou:
«Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només
n’hi hagués deu.»
Ell respongué:
«No la destruiria per consideració a aquests deu.»
Segona Lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 2,12-14)
Germans,
pel baptisme fóreu sepultats amb Crist,
i amb ell també vau ressuscitar,
perquè heu cregut en el poder de Déu
que el va ressuscitar d’entre els morts.
Vosaltres éreu morts per les vostres culpes
i perquè vivíeu com incircumcisos,
però Déu us donà la vida juntament amb el Crist,
després de perdonar-vos generosament totes les culpes
i de cancel·lar el compte desfavorable
on constava el nostre deute amb les prescripcions de la Llei;
Déu retirà aquest document i el clavà a la creu.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 11,1-13)
Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà:
«Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles.»
Jesús els digué:
«Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació.»
Després els deia:
–«Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu:
Amic, deixa’m tres pans
que acaba d’arribar de viatge un amic meu
i no tinc res per donar-li.
Qui de vosaltres li respondria de dins estant:
No m’amoïnis; la porta ja és tancada
i jo i els meus fills ja som al llit;
no em puc aixecar a donar-te’ls?
Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita.
I jo us dic:
demaneu, i Déu us donarà,
cerqueu, i trobareu,
truqueu, i Déu us obrirà,
perquè tothom qui demana obté,
tothom qui cerca troba,
a tothom qui truca li obren.
Quin pare entre vosaltres, quan el fill us demana pa, us donarà una pedra?
Si un fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí?
Penseu, doncs, que si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.»