A l’Evangeli hi trobem molts textos que mostren, segons la meva opinió, un Jesús immers en el judaisme. Amb el seu respecte a la Tradició veritable de la revelació mostra la fidelitat a Déu i les seves obres, però hi ha uns altres moments, com el de l’Evangeli d’avui, en què proposa clarament una nova Aliança. Jesús entra en el Temple de Jerusalem, centre essencial i vivència de l’Aliança de Déu amb Israel, i declara que la seva funció com a lloc de culte per a la relació amb Déu ha caducat, que ha estat superat i serà substituït per «un altre Temple» que Ell edificarà, misteriosament, en tres dies. És el que respon als jueus que han entès plenament el seu gest (contràriament a molts cristians que hi veuen l’inici de ves a saber quina revolució o un canvi d’imatge o neteja d’un culte d’un temple que amb els anys i els interessos s’havia convertit en una altra cosa, en un «mercat»). Jesús parla d’un signe s’esdevindrà en el seu moment: per una banda, aquest Temple s’esfondrarà (literalment: no en quedarà pedra sobre pedra ‘gràcies’ als romans) i Ell en construirà un altre, en el seu propi cos, quan sigui lliurat a la mort i ressusciti. Aquest serà el nou i veritable sacrifici, el nou temple que serà edificat gràcies al seu lliurament; el nou i definitiu Sacrifici, el centre del nou culte, de la nova aliança, de la nova relació entre Déu i l’home, per restaurar i assolir el pla de Déu. Tanmateix, la nova aliança respecta, absorbeix la Llei, la tercera aliança, de la qual parla la primera lectura. Tot el que s’hi diu, fins a la lletra més petita (Mt 5,18), excepte el que Jesús deroga i millora explícitament, és plenament vigent, especialment el codi dels «deu manaments» que converteixen el pacte d’amistat entre Déu i els homes en un pacte de convivència entre els homes que comporta la veritable fraternitat. Els jueus no tenien la Llei com una càrrega «positiva» de Déu, a l’estil dels nostres estats desproporcionats que imposen per la força totes aquelles normes que consideren aprovades per «majoria», però que només els interessen per al seu profit, no per al bé de ningú. La Llei era i és un regal, un do que recorda tot el que ha fet Déu i que permet mantenir-ho com a béns humans de benestar i comunió. En primer lloc, que només hi ha un Déu digne de ser reverenciat i adorat, perquè és la Veritat i l’Amor, la fidelitat i la gràcia, la justícia i la misericòrdia. Tots els ídols són falsos, enganyosos i perillosos, invencions de l’home per esclavitzar altres homes (avui transmutats en ideologies i coses pitjors). Posant límits, la Llei també salvaguarda la societat humana i les relacions veritables entre les persones. Tot allò que prohibeix la Llei és objectivament dolent, negatiu i perniciós, no contribueix al bé personal i comú, sinó que ho ataca. Jesús es manifesta ple de gràcia i veritat, com la Veritable Presència de Déu, la nova Llei, però sobretot com a complidor per portar-la a la seva plenitud, i ens en fa partícips.
Primera lectura: Éxodo 20, 1–17
En aquells dies, Déu digué aquestes paraules:
«Jo sóc el Senyor, el teu Déu,
que t’he fet sortir de la terra d’Egipte,
d’un lloc d’esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi. »
No et facis cap escultura
ni cap imatge de res del que hi ha dalt al cel,
a baix a la terra
o a les aigües que neixen de sota la terra.
No adoris imatges ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu gelós:
castigo les culpes dels pares
en els fills fins a la tercera i la quarta generació
dels qui no m’estimen,
però sóc bondadós fins a milers de generacions
dels qui m’estimen i guarden els meus manaments.
»Quan juris,] no prenguis en va el nom del Senyor, el teu Déu,
perquè el Senyor no deixa sense càstig
el qui pren en va el seu nom.
Celebra el repòs sagrat del dissabte.
»Durant sis dies treballa i ocupa’t en les feines que calgui,
però el dia setè és dia de repòs,
dedicat al Senyor, el teu Déu.
No us ocupeu en cap treball,
ni tu, ni els teus fills, ni les teves filles,
ni els teus criats, ni les teves criades, ni els teus animals,
ni els forasters que resideixin a les teves poblacions,
perquè el Senyor en sis dies va fer
el cel, la terra i el mar,
i tot el que es mou en aquests llocs,
però el dia setè va reposar.
Per això el Senyor beneí el dissabte i en va fer un dia sagrat.
»Honra el pare i la mare,
i tindràs llarga vida
al país que et dóna el Senyor, el teu Déu.
No matis.
No cometis adulteri.
No robis.
No declaris falsament contra un altre.
No desitgis la casa d’un altre,
ni tampoc la seva esposa,
el seu criat, la seva criada, el seu bou o el seu ase;
ni res que sigui d’ell.»
Paraula de Deu
O més breu:
Lectura del llibre de l’Èxode 20, 1-3. 7-8. 12-17
En aquells dies, el Senyor digué:
«Yo sóc el Senyor, el teu Déu,
que et vaig lliurar de l’esclavitud d’Egipte.
No tindràs altres deus
No pronunciaràs en va el nom del Senyor, el teu Déu.
Perquè el Senyor no ho dexarà sense càstig
Santifiica els dssabtes
Honora el teu pare i la teva mare:
així allargaràs els seus dies
a la terra que el Senyor, el teu Séu et va donar
No matis.
No cometis adulteri.
No robis.
No donis testimoni fals contra el teu próxim.
No desitgis els seus bens;
ni la seva esposa,
ni els seu esclau, ni esclava, ni el seu bou ni el seu ase,
ni res que sigui seu»
Segunda lectura: 1Corintios 1, 22-25
Germans,
Germans, els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu,
perquè en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.
Evangelio: Juan 2, 13-25
Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms:
«Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare.»
Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia.»
Llavors els jueus el van interrogar:
«Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?»
Jesús els contestà:
«Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.»
Els jueus respongueren:
«Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?»
Però ell es referia al santuari del seu cos. Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.
Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.