“Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”

En la història de Jesús, la seva persona, el seu ensenyament, els seus signes, la seva mort, resurrecció i ascensió al Pare, es posa de manifest el Déu veritable, que és Un i és Trinitat. Durant el temps de Pasqua hem sentit dir al mateix Crist que qui el veu a Ell ha vist al Pare. És Ell qui el va enviar, per manifestar el seu gran amor envers el món i la seva criatura preferida, l’home. Tal com ens recorda avui la primera lectura, cap déu dels inventats es va fer proper per revelar-se com el creador de la vida, com alliberador d’un poble elegit, com el portador de l’Aliança. Cap déu fals pot establir una veritable relació d’amistat i confiança, perquè no és res. Aquesta revelació són gestos i paraules ben concretes que mostren qui és l’Únic Déu, allà dalt i aquí a la terra. No hi ha cap més, tots els altres són déus inventats per la necessitat o la malícia de l’home, o pel mateix mal. Aquesta veritat i aquest amor que manifestats a l’antiga aliança van arribar a la seva plenitud, i es va posar a l’abast de tots en l’home Jesucrist. Ell era el Fill, Déu també des de sempre juntament amb el Pare, que es va encarnar per a donar testimoni del veritable Déu i Creador de tot i tots. I tota aquesta obra es va poder dur a terme gràcies a l’Esperit Sant, la tercera persona d’un Déu que és també Trinitat, això és, comunitat, família de relacions en la única essència i naturalesa com Un i Únic Déu. Avui celebrem i revivim tot això, que la «teologia» (paraula i compressió del Déu veritable) es va donar a conèixer en l’«economia» (manifestació en la realitat i història dels homes d’aquest ésser diví). Celebrem i revivim que Déu s’ha barrejat, s’ha involucrat amb els homes -i des d’ells amb tota la creació-, amb les seves criatures. Com a veritable Pare, s’ha fet responsable de la seva obra, dels seus fills i no els ha deixat quan la situació s’ha torçat; al contrari, ha sabut posar-hi remei a la vegada que assegurava el compliment de la seva promesa de compartir, tots, la seva mateixa vida, el seu mateix ésser. D’aquí el que ens recorda l’Evangeli: la conclusió de la Missió del Fill, enviat des del si del Pare i l’Esperit a complir tot això és que tothom es bategi en el nom del Déu veritable, que és Pare i Fill i Esperit Sant. «Batejar en el nom», això és, en la persona, significa que s’incorporin, gràcies als mèrits del lliurament del Fill, Déu i home, al mateix Cos de Crist. Ell mateix, pel Sagrament en el qual actua directament, ens introdueix així a la vida divina, on hi podem romandre guardant tot el que Ell ens ha manat. I aquesta unió, com tots els compromisos que Déu pren, són irrevocables. Es mantindrà fins a la fi del món. Així doncs, Déu mateix ens adopta com a fills gràcies al Fill, es fa el nostre Pare, i mitjançant el do de l’Esperit Sant va transformant la tota la nostra persona fins a divinitzar-la, «deïficar-la», des d’ara fins a la fi del món.