La nostra forma de vida, com a germans descalços en aquesta tradició, és senzilla, totalment centrada en el necessari i fonamental, en l’essencial. Neix de la riquíssima experiència de Déu de Teresa de Jesús, la nostra Mare. Les seves gràcies místiques i la contemplació del Déu viu present en la Humanitat de Crist la van portar a dur a terme el propòsit de renovar l’Orde, orientant-la cap a la pregària i la contemplació de les coses divines, sotmetent-la a l’Evangeli i organitzant-la en comunitats de pocs membres però escollits, a semblança del ramat evangèlic, com un petit col·legi de Crist, del qual el Senyor es pogués fiar sempre i que estiguessin disposats a donar la vida per Ell i la seva causa. En principi, les germanes reunides a l’entorn de Teresa de Jesús s’ocupaven de pregar i donar la vida perquè cap cristià, dels que restaven fidels, marxessin i pels dirigents i teòlegs que eren els qui, en aquell temps, havien de prendre la paraula i defensar la causa de Jesús.

La nostra forma de vida, com a germans descalços en aquesta tradició, és senzilla, totalment centrada en el necessari i fonamental, en l’essencial. Neix de la riquíssima experiència de Déu de Teresa de Jesús, la nostra Mare. Les seves gràcies místiques i la contemplació del Déu viu present en la Humanitat de Crist la van portar a dur a terme el propòsit de renovar l’Orde, orientant-la cap a la pregària i la contemplació de les coses divines, sotmetent-la a l’Evangeli i organitzant-la en comunitats de pocs membres però escollits, a semblança del ramat evangèlic, com un petit col·legi de Crist, del qual el Senyor es pogués fiar sempre i que estiguessin disposats a donar la vida per Ell i la seva causa. En principi, les germanes reunides a l’entorn de Teresa de Jesús s’ocupaven de pregar i donar la vida perquè cap cristià, dels que restaven fidels, marxessin i pels dirigents i teòlegs que eren els qui, en aquell temps, havien de prendre la paraula i defensar la causa de Jesús.

Fila inicial tablet movilAquest projecte innovador i senzill es va anar definint i va evolucionar a través de noves experiències de santa Teresa i del nou esquinçament de la unitat de l’Església que va significar la Reforma i tota la violència que la va seguir. Teresa de Jesús, amb aquest dolorós panorama davant els ulls, proposa a la nova família del Carmel una missió apostòlica directa de manera que l’oració, el retir i el lliurament de les germanes redundessin pel bé d’aquesta Església tan maltractada. Aquest esperit apostòlic es va definir més en profunditat gràcies a la forta experiència eclesial de Santa Teresa que fixa la seva atenció en els pobles, àdhuc no cristians i per evangelitzar. Calia i es podia fer més per donar testimoniatge de les misericòrdies de Déu i el seu amor per l’home. Així va decidir associar a la seva obra un grup de frares per viure aquest mateix estil de vida i poder donar testimoniatge autoritzat d’ell.

Els carmelites descalços, per exprés desig de santa Teresa de Jesús, compartim vocació i ideals amb les nostres germanes les monges i prestem a l’Església no solament el servei de l’oració i la vida de comunitat sinó també l’apostolat de l’espiritualitat i qualsevol altre que pugui demanar-nos l’Església i pel qual estiguem capacitats. Com a Orde, tanmateix, no només estem atents a allò que l’Església ens demani d’acord al nostre carisma, sinó també a les necessitats que pugui tenir la mateixa Església i de les quals ella mateixa no en sigui conscient, convençuts que els cristians actuals i futurs no seran tals sense una forta experiència personal del Déu viu, a través de l’oració i d’una fraternitat autèntica.

Encara que Santa Teresa, amb la seva vida i experiència espiritual, és mestra i mare de la nostra vida, contemplem la imatge viva de l’autèntic carmelita en el nostre pare sant Joan de la Creu, a qui apliquem la invitació de l’Apòstol sant Pau: “Sigueu imitadors meus com jo ho sóc de Crist” (1Cor 4,5; 11,1). En ell es manifesta clarament i plena la vocació al Carmel renovat a través de fets i doctrina.

Per això contemplem la nostra forma de vida en les persones dels Sants Pares i en els seus escrits en els quals ens conviden a trobar-nos amb el Déu viu en la Persona i Humanitat del seu Fill Jesucrist i a seguir els seus passos, imitant la Verge Maria, la seva Mare. La nostra vocació és una gràcia, un do de Déu totalment immerescut, que ens impulsa, a través de la comunió de vida, la fraternitat i l’ apostolat cap a la misteriosa unió amb Déu. En concret, ens sabem cridats a l’oració, que alimentem amb la Paraula de Déu i la litúrgia, per viure cada dia l’amistat amb Déu.

Ser “amigos fuertes de Dios” –com diu santa Teresa de Jesús- és viure l’oració en l’amor dels uns amb els altres, el despreniment de tot el criat i l’autèntica humilitat, és a dir, caminant en veritat. Com que oració i regal no es compadeixen, ens esforcem en edificar la nostra vida sobre el fonament de l’abnegació evangèlica segons els ensenyaments dels nostres Sants Pares. Igualment, d’aquesta amistat i coneixement personal de Déu, de la comprensió profunda de la Paraula de Déu i de l’estudi dels camins de l’Esperit, oferim a l’Església, allà on som, la nostra activitat apostòlica.

La nostra família religiosa ha estat molt fecunda, gràcies a l’Esperit Sant, en la santedat lluminosa de monges i frares que són Mestres espirituals de l’Orde i de tota l’Església: santa Teresa de Lisieux, Sant Rafael Kalinowsky, santa Teresa dels Andes, santa Teresa Beneta de la Creu (Edith Stein), els beats Francesc Palau, Isabel de la Trinitat i tants altres. Tres d’ells, els sants pares Teresa de Jesús, Joan de la Creu i Teresa de Lisieux han estat reconeguts, a més, com a Doctors de l’Església Universal.