En aquest últim diumenge d'Advent, propera ja la celebració del Nadal, la Paraula ens presenta directament l'experiència única i irrepetible de la Mare de Déu, centre d'aquestes celebracions juntament amb Aquell qui ve. Al costat d'aquesta gran Dona recorrerem els pocs dies que falten per acollir Jesús, fill de María i Fill de Déu.La primera cosa que hem de recordar i viure és aquest coprotagonisme: Déu no ens salva sense nosaltres, com va escriure sant Agustí. En el centre d'aquesta festa hi trobarem Maria i Jesús perquè la fe cristiana no se centra només en Déu (teocentrisme) ni en l'home (antropocentrisme) sinó que és «teàndrica», és la fe en el Déu que es fa home per ser fidel a la seva paraula i a la seva acció en tots els temps.Ens ho recorda la primera lectura quan parla de Betlem, que és terra de Judà però també d’Efraïm, una de les tribus del nord, un llogaret sense importància però bressol del rei David i la seva dinastia, i lloc escollit per a aquest esdeveniment que ho va canviar tot per sempre. Aquí apareixerà el «cap d'Israel» que pasturarà els seus...