Paraula de Déu
Lluc 2, 19
«Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava.»
Meditació
L’Evangeli recull molt poques paraules de Maria. No obstant això, el seu silenci parla amb una força extraordinària. No és un silenci buit ni una absència de compromís; és un silenci habitat per la presència de Déu, un espai interior on la Paraula pot arrelar i donar fruit.
Maria sap escoltar. Abans de respondre, acull. Abans d’actuar, contempla. Guarda en el seu cor el que viu i allò que no comprèn, deixant que sigui Déu qui il·lumini cada esdeveniment. El seu silenci és confiança, disponibilitat i obertura al misteri.
Vivim en un món ple de soroll, de paraules que se succeeixen sense descans i de presses que tot just deixen espai per a la trobada amb un mateix i amb Déu. Correm el risc d’escoltar moltes veus i, tanmateix, no reconèixer l’única que pot donar sentit a la nostra vida.
La Mare de Déu del Carme ens invita avui a recuperar el valor del silenci. No com a aïllament, sinó com a camí de comunió. En el silenci aprenem a distingir l’essencial del passatger, deixem que el Senyor purifiqui el nostre cor i descobrim que Ell continua parlant-nos amb delicadesa.
Sant Joan de la Creu va entendre profundament aquest misteri. Tota la seva vida va ser una recerca del Déu amagat que es comunica en el silenci de l’amor. L’ànima que aprèn a callar descobreix una presència que les paraules no poden expressar. Allí on el món només percep buit, el contemplatiu troba Déu actuant amb suavitat.
.
Com a fills i filles del Carmel, estem cridats a custodiar espais de silenci en la nostra jornada. Només des d’una vida interior fecunda podrem oferir al món una paraula veritable, nascuda de l’escolta i no de la precipitació.
Pidamos hoy a la Virgen del Carmen que nos enseñe a guardar silencio para escuchar la voz del Señor y a hacer de nuestro corazón un lugar donde Él pueda habitar.
Paraula de sant Joan de la Creu
«El Pare digué una paraula, que va ser el seu Fill, i aquesta paraula és sempre silenci etern, i en silenci ha de ser sentida per l’ànima.»
(Dites de llum i amor, 99)
Pregària
Mare de Déu del Carme, dona del silenci i de l’escolta, ensenya’ns a guardar el cor perquè la Paraula de Déu trobi una bona terra en nosaltres.
Deslliura’ns del soroll que distreu, de les presses que ens impedeixen contemplar i de les paraules que neixen sense haver escoltat abans el Senyor.
Fes que aprenguem, com tu, a meditar la vida en el cor i a descobrir la presència de Déu en el dia a dia.
Que, seguint el teu exemple, el nostre silenci estigui ple de fe, d’esperança i d’amor.
Amén.