«Al costat de la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, dona de Cleofàs, i Maria Magdalena». Jn. 19,25 19,25
Dissabte Sant, dia del gran silenci de Déu, dia orant i contemplatiu, dia intens, viscut entre el dolor de la Creu i el goig de la Pasqua. Dia orant acompanyant la Mare, la qual, tot i que una espasa li travessava el cor, hi conservava la promesa de la Resurrecció, la Paraula del Fill, que niava en el seu cor: “Ressuscitaré al tercer dia”.
Si el Divendres és l’hora de Crist, el Dissabte és l’Hora de Maria; la fe i l’esperança de l’Església s’apleguen en el seu cor de Mare. És el dia de la gran solitud, no hi ha celebració litúrgica, és un dia de silenci i meditació. L’Església se submergeix en l’espera de la resurrecció per contemplar el misteri de la mort de Jesús i preparar-nos a celebrar la seva victòria sobre la mort. Vetllant l’Amor.
L’oració, esdevé un obsequi com d’un perfum vessat, és companyia i és anhel. Un grup de dones es posen en camí cap a la vida. La mort no té l’última paraula. El cor enamorat fa que pressentin allò que no veuen. En el silenci els ha crescut l’amor, “l’amor callat”, que vetlla sense oblidar l’Estimat, que sospira per la trobada, que ja preveu la Pasqua.
L’església ens convida a romandre amb Maria, a contemplar la sepultura de Jesús i a romandre en espera amb Ella. El Dissabte Sant es caracteritza per l’austeritat a les nostres esglésies i per la sobrietat litúrgica. Però, ens obre a l’esperança de la Resurrecció i l’Amor.
Espera a l’Estimat amb Maria, “que ja s’entreveu per les finestres, que ve bleixant a la trobada! Ja se sent la seva veu, que dolça és la seva veu en la foscor! Aixeca’t, estimada meva, bonica meva! Vina amb mi!”. La mort ha estat vençuda per sempre. Els hiverns ja han passat; ara “ja apunten els brots de la vinya, canten les aloses i el perfum de les flors s’estén per tota la vall”.
Que l’oració ens mantingui en suspens, a l’espera de la victòria final, acompanyant Maria, la Mare del Crucificat, que conservava en el seu cor, la fe i esperança de la Resurrecció del Fill. Joan de la Creu va cantar aquest misteri de la nit joiosa de la Mare de Déu i de l’Església, de tots nosaltres, en to joiós i de resurrecció: “oh nit més amable que la albada!”.
Maria està al costat de la creu de Jesús. Callada. Són els seus gestos, les seves mans, els seus ulls, el seu silenci, els que parlen. És allí perquè estima molt. “Al costat de la creu de Jesús hi havia la seva Mare…” (Jn 19,25-27).
En aquest dia sí que hi ha un signe de veneració, l’adoració de la Creu. L’Església roman al costat del sepulcre del Senyor, en espera orant de la seva Resurrecció.
Oh Maria! aquesta és per excel·lència la teva nit. Mentre s’apaguen les darreres llums del dissabte i el fruit del teu ventre reposa a la terra, el teu cor també vetlla. La teva fe i la teva esperança miren endavant, darrera la pesada llosa la tomba buida, més enllà del vel dens de les tenebres, entrellucant l’albada de la Resurrecció. Mare, fes que també vetllem en el silenci de la nit, creient i esperant en la Paraula del Senyor. Ja se senten les paraules de l’Estimat que el sepulcre és incapaç d’amagar. Que l’alegria de la resurrecció, trenqui el nostre silenci amb Al·leluies.
“Feliç tu, Maria, que has cregut, que allò que t’ha dit el Senyor es complirà”. Veuràs el teu Fill ple de glòria i de triomf, vencedor de la mort. Mare de Déu, prega perquè tots els teus fills compartim la seva mateixa glòria i trobem en la plenitud de la llum i de la vida, a Crist, primícia dels ressuscitats, que regna amb el Pare i l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén. Amén.
Gna. Luz María de Jesús, Carmelita Descalza (Salamanca)