En el marc del Jubileu dels Joves, organitzat per la Santa Seu, es va celebrar en el Teresianum de Roma una intensa Vigília Carmelitana en la qual hi van participar joves procedents de diferents països, juntament amb religiosos de l’Orde del Carmel Descalç. Un dels moments més significants va ser el testimoniatge del P. Miguel Márquez, general de l’Orde, el qual va compartir amb profunditat la seva experiència personal, marcada per l’Evangeli, la fragilitat i l’esperança.
“Jo soc un petit frare tocat per l’esperança”, va dir, arribant als presents amb un missatge senzill i ple de veritat. Va reconèixer que la seva vida està profundament tocada per “una malaltia incurable contagiada per la gent més ferida que em trobo pel camí”, i va confessar sentir-se sustentat en la seva missió com a pare i germà major per una certesa que l’acompanya des del primer dia: “El que és impossible per a tu, és possible per a mi”, fent referència a la paraula de Déu que el sosté.
Durant la seva intervenció, va evocar la seva recent visita a la cel·la de santa Teresina de l’Infant Jesús a Lisieux, precisament el dia que la santa va rebre la unció de malalts, el 30 de juliol de 1897. Allí, en aquest espai carregat de memòria espiritual, li van sorgir tres oracions que va compartir amb els joves:
- “Quanta alegria alliberar-me de mi mateix i deixar-te (Jesús) ser el protagonista.”
- “Enamora’m de tu cada dia.”
- “Gràcies, per tant…”
El P. Miguel va recordar que el Carmel és present avui en més de 94 països i que la seva vida com a general l’ha dut a recórrer el món, on es troba amb “una humanitat assedegada de ser escoltada, mirada, beneïda”. En cada rostre, va dir, descobreix un reflex de Déu que el cura a ell mateix.
Parlant del Carmel, va explicar que la seva vocació va néixer pel testimoniatge d’unes carmelites del seu poble: dones senzilles, alegres, contemplatives, i d’uns ancians carmelites acollidors. “El Carmel és família, és alegria en les coses petites, és oració encarnada”, va resumir. I va compartir que a la seva actual comunitat de Roma viu amb 21 frares de 13 països, en un ambient fratern i multicultural que l’embolcalla i li dona força.
Finalment, es va dirigir directament als joves, animant-los “gosar deixar-se estimar, a viure amb autenticitat, a cantar i ballar la seva fe, a canviar el món amb senzillesa i veritat”. Els va demanar que no tinguin por de mostrar el Déu que porten dins, ni de caminar amb humilitat i valentia, deixant que uns altres també els acompanyin.
El seu testimoniatge va ser acollit amb emoció i gratitud pels participants en la vigília, que van veure en les seves paraules una invitació a viure amb alegria el do de la fe, la fraternitat i l’esperança, tan necessàries en el món d’avui.