L’Orde del Carmel Descalç i l’Ajuntament d’Alba de Tormes, han presentat el segell commemoratiu de l’obertura del sepulcre de santa Teresa de Jesús. Una publicació filatèlica de gran interès amb franqueig nacional i europeu.
El segell es podrà comprar el diumenge dia 9 de març a les 13,30 en la Basílica del Sepulcre de santa Teresa de Jesús i a partir del dilluns dia 10 de març en el Museu Carmus i a la botiga de records del convent de sant Joan de la Creu.
El prior dels Carmelites Descalços d’Alba de Tormes i de Salamanca Miguel Ángel González ha agraït a l’alcaldessa Concepción Miguélez la col·laboració de l’Ajuntament de la Vila Ducal en totes les efemèrides teresianes. Aquesta publicació quedarà per a la posteritat com a record de l’esdeveniment de l’última obertura del sepulcre de la Santa fundadora de la Reforma del Carmel Descalç i patrona d’Alba de Tormes.
El disseny del segell inclou l’urna de plata que custodia el cos de santa Teresa de Jesús des de 1760, magnífica peça d’orfebreria que aquests dies està sent sotmesa a una neteja professional a Toledo per part del carmelita descalç Ricardo Plaza, restaurador i conservador artístic, per tal que recuperi tota la seva bellesa. També, el professor de la Universitat de Salamanca, Manuel Pérez Hernández, especialista en orfebreria, està realitzant l’estudi acadèmic d’aquesta gran obra, que s’espera presentar en Alba de Tormes a finals del mes de març.
L’urna de plata del segell commemoratiu, ha estat fotografiada pel fotògraf albenc professional Francisco Cañizal Tello; s’hi destaca l’anagrama central amb les inicials STJ (Santa Teresa de Jesús) entrellaçades, en un relleu de gran bellesa artística. L’obra va ser encarregada pels monarques d’España Ferran VI de Borbó i Savoia i Bárbara de Bragança i Habsburg per a custodiar el cos de la Santa i és obra de “Jacques Marquet Architecte. Invenit et Delineavit. 1760. Jerome Loir. Parisiensis. Excudit”, segons es llegeix en dues inscripcions en el frontal de l’urna, els quals són els dissenyadors de l’urna de plata l’artista argenter que la va fer. A l’interior, en una caixa “de plata ricamente adornada de realce de la misma materia, forrada toda por dentro en terciopelo carmesí, hecha en Orleáns, yace su cuerpo”, segons un document d’arxiu. El sepulcre està entre dues reixes, una d’argent a la banda de l’església i una altra de ferro en la del cambril.
Aquesta urna, un cop estigui condicionada adequadament, serà presentada en un acte públic a Alba de Tormes, per part del conservador artístic i de l’especialista en orfebreria que han intervingut en la seva conservació i estudi.
L’urna té quatre panys en els seus angles superiors. Tres de les quatre claus es custodien una en el convent de les Mares Carmelites Descalces d’Alba de Tormes, una altra en el palau de Monterrey de Salamanca, una altra a la casa general dels Carmelites Descalços de Roma; la quarta, la Clau Real, és la clau principal del sepulcre de santa Teresa de Jesús que representa a la Monarquia Espanyola.
L’urna de plata, des de 1760 ha romàs tancada dins del sepulcre de marbre negre jaspiat “de San Pablo de los Montes (Toledo) con sus adornos de bronce dorados, de oro molido, que se halla embutida en un arco del mismo mármol en dicho altar con toda magnificencia y dos ángeles en la superficie de dicha urna de la misma materia” segons es pot llegir a les actes notarials del monestir de l’Anunciació d’Alba de Tormes.
Cal recordar que el sepulcre de santa Teresa de Jesús, va romandre tancat amb el cos incorrupte de la Santa en la seva urna de plata dins del sepulcre de marbre des de 1760 fins a 1914, sent les seves últimes obertures el 28 d’agost de 2024 i el 18 de febrer de 2025, amb la finalitat del reconeixement canònic que s’està portant endavant amb l’autorització del papa Francesc.
La bellesa d’aquesta peça artística, es preveu que es pugui visitar de manera habitual des del cambril alt del sepulcre teresià a través d’una vidriera transparent, quan el cos de la Santa estigui col·locat altra vegada en el seu lloc permanent.
Estratègicament, el sepulcre de santa Teresa de Jesús ocupa no sols el centre d’atenció de tota la Basílica en el punt més alt del retaule major, sinó que a més és el centre del cambril alt.
Després d’haver ocupat el sepulcre teresià diversos llocs en la paret lateral esquerra de l’antic presbiteri sota la volta gòtica de la primera església, cada vegada en posició més aixecada, es va traslladar a aquest emplaçament que ja estava configurat com una fornícula transparent. berta per totes dues bandes.
A la segona meitat del segle XVIII es va voler dignificar més la fornícula del retaule major i el propi sarcòfag. Amb el canvi va millorar. Les parets de la fornícula es van recobrir amb marbre blanc, es dissenyà un nou sepulcre a imitació de sarcòfag marmori romà, recolzat sobre dos prestatges acabats en forma de cap d’animal.
La nova urna sepulcral es va fabricar amb marbre negre rivetat o jaspiat, procedent de les pedreres de San Pablo de los Montes (Toledo), compost d’un acoblament o màquina de diverses peces que formen un únic cos fix i inamovible, del qual només una part pel costat interior del cambril alt es pot moure o obrir per accedir al seu interior. Les juntes i els adorns són de bronze daurat i d’or en pols.
Aquesta disposició exterior i l’urna marmòria són obra de l’arquitecte francès Jacques Marquet, al servei dels Ducs d’Alba, autor del Palau ducal de Piedrahita, de la Casa de Correus (Puerta del Sol) de Madrid i altres obres. S’hi pot llegir en una inscripció llatina a la planxa de bronze del sepulcre en el seu marge esquerre: “J. Marquet delineavit, anno 1759, et invenit” (Jacques Marquet va projectar aquest sepulcre i el va executar l’any 1759). El mateix arquitecte faria l’any següent el disseny de l’urna de plata.
La part que es pot treure s’aixeca mitjançant un sistema de corrioles que s’enganxen al sostre de la fornícula en un ganxo de ferro. La llosa marmòria porta encastats dos cèrcols de ferro forjat per a subjectar les maromes i cadenes. Per la part interna del cambril, una planxa de bronze de la mateixa forma geomètrica de tota l’urna de marbre, conté els tres panys per a les tres claus, una al centre i dos als extrems. La llosa marmòria exterior, en forma inflada, està coronada per dos àngels que semblen estar en actitud d’etern diàleg, tenint cadascun a les seves mans els signes del dard de la transverberació i la corona de la virginitat.
Dins del sarcòfag de marbre, l’urna de plata ha guardat el cos incorrupte de santa Teresa de Jesús i continuarà així.
La col·locació de l’escut d’armes de la casa ducal d’Alba sobre l’arc interior del sepulcre, a més de la intervenció de l’arquitecte preferit per la casa Ducal, mostra la col·laboració dels Ducs d’Alba en l’obra nova que es va realitzar. És l’únic lloc de l’edifici on figura l’escut ducal, la qual cosa és molt significatiu per tractar-se de la part més elevada.
Com a sistema de protecció i d’adorn, la fornícula oberta del sepulcre està preservada per dues reixes, una de plata de cara a l’església, una altra de ferro amb el signe del cor transverberat de cara endins del cambril. La doble reixa ja estava col·locada en el segle XVII com a protecció, assegurant que no es pugui obrir sense el concurs de les diferents claus.
L’any 1760, es va inaugurar el nou i definitiu sepulcre i es va col·locar el cos de la Santa en la nova urna de plata en presència de moltes personalitats. En aquest moment, el cos va ser exposat a la reixa del cor baix per espai d’unes 7 hores el dia tretze d’octubre; posteriorment es va tancar l’arca de plata en el nou sepulcre de marbre.
En 1914 es va obrir el sepulcre teresià en dues ocasions. El 16 d’agost de 1914 el cos va quedar exposat en el cambril alt, de manera privada, fins al 23 del mateix mes en què es va tornar a tancar en el sepulcre de marbre. El 28 d’agost del mateix any es va obrir per a la seva veneració popular i es tornà a tancar el mateix dia. Va haver-hi algun intent de tornar-lo a obrir-lo l’any 1981 -1982 amb motiu de l’IV centenari de la mort de santa Teresa, però la intenció no va reeixir.
Actualment, amb motiu del reconeixement canònic autoritzat pel papa Francesc, s’ha tornat a obrir en dues ocasions; el 28 d’agost de 2024, tancant-se el 31 del mateix mes i el 18 de febrer de 2025, per col·locar el cos de la santa en una urna provisional a la clausura del monestir amb la finalitat d’assegurar així la seva conservació a l’espera de les dates de la seva veneració pública.
