El 22 de desembre de 2013, el papa Benet XVI, que al cel sia, va pronunciar una bellíssima homilia josefina, inèdita fins fa uns mesos. A les acaballes d’Advent, concretament el IV diumenge, el aleshores papa emèrit comentava l’evangeli d’aquell dia (Mt 1, 18-24) a la seva residència del monestir “Mater Ecclesiae”.
Benet XVI, amb aquesta unció profundament teològica i exquisidament espiritual, analitzava amb precisió i profunditat l’anomenada anunciació josefina,ajudant-nos a comprendre, en primer lloc, que la decisió de Josep, dit el just, deixa veure que per a ell la religió no és un conjunt de normes per aplicar de manera freda i calculadora. Josep, ens deia el papa Ratzinger, sap trobar en la persona -i en l’amor de la persona- el camí de la vida i l’alegria de la fe. Josep és just precisament, continua Benet, perquè ha trobat aquest camí, perquè ha sortit a l’encontre de l’amor, perquè ha recorregut el camí que porta de l’Antic al Nou Testament “a la recerca de la Persona, del rostre de Déu en Crist”.
A l’homilia, a més, hi ha altres dos punts que ens poden ajudar a viure la festa de sant Josep en clau quaresmal, sent ja tan pròxima la Pasqua.
En primer lloc, el papa emèrit subratllava, la sensibilitat vers Déu de sant Josep. La seva capacitat per percebre que li parla, que se li acosta tendrament en el somni per a alegrar-lo, consolar-lo i aclarir-li el sentit de la seva missió. També per a nosaltres les paraules de Déu ho són “d’invitació, d’amor, fins i tot de petició en la trobada amb les persones que pateixen, que necessiten una paraula o un gest concret per part meva”, per això, continuava Benet XVI, “necessitem ser sensibles, reconèixer la veu de Déu, entendre que Déu ara em parla i respondre-li”.
El segon punt seria la resposta de Josep: fe i obediència. Confiança en la veu de Déu i capacitat per posar en pràctica la seva paraula com “un imperatiu d’amor, que em guia pel camí de la vida”.
No, conclou Benet XVI, Josep no va ser un somiador, sinó un home pràctic, sobri, decidit i capaç d’organitzar-se. Déu prou sabia en quines mans posava la vida del seu Fill i la de Maria Verge: les mans d’un fuster que sabia escoltar la seva veu i posar-la en pràctica en la vida quotidiana.
Així doncs, sant Josep ens convida a recórrer el camí interior que, conduïts per la Paraula, ens acosta a Jesús, als altres, i a més ens convida a viure una vida sòbria, en la qual no descurem el treball, no com a font d’acumulació, sinó com a camí de realització i possibilitat d’obrir-se als altres i servir-los diàriament, complint així -afirmava el papa- “amb el nostre deure dins el gran mosaic de la història”.
Podem acabar aquesta reflexió amb les mateixes paraules i la mateixa oració amb la qual Benet XVI finalitzava la seva homilia: “Agraïm Déu la bella figura de sant Josep. Preguem: «Senyor, ajuda’ns a estar oberts a Tu, a trobar cada vegada més el teu rostre, a estimar-te, a trobar l’amor en la norma, a estar arrelats, realitzats en l’amor. Obre’ns al do del discerniment, a la capacitat d’escoltar-te i a la sobrietat de viure segons la teva voluntat i la nostra vocació»”.
P. Emilio José Martínez, ocd