Les fotos antigues en blanc i negre del Sant Ángel feien evident que hi faltava alguna cosa. Les fotografies conservades a la fototeca de la Universitat de Sevilla deixaven clar que faltaven algunes imatges a la part superior, sobre les columnes. Fa un temps, s’hi van col·locar dues talles de santes carmelites que quedaven petites, i, més endavant, els dos àngels de Blas Molner, que després van tornar a treure.
La comunitat es va plantejar completar el programa iconogràfic amb els dos arcàngels que faltaven, sant Miguel i sant Gabriel, per ajuntar-les a les dues esplèndides talles de sant Rafael i l’Àngel de la Guarda que va tallar Blas Molner el 1792. El retaule es completa amb les imatges de la Mare de Déu del Carme de Cristóbal Ramos i les dues talles de candeler de santa Teresa i sant Joan de la Creu, aquesta darrera de Pedro Roldán del 1675.
Per a això es va buscar un imatger que connectés amb aquest llenguatge del set-cents i ho proposem a Abraham Ceada, de Huelva, que sabia utilitzar tècniques de la terracota i la tela encolada, a l’estil de Cristóbal Ramos.
I així va ser, ha creat unes escultures que s’avenen perfectament amb les ja existents, aportant un toc de modernitat i totalment personal. Ha estat un repte molt important, ja que les escultures, que mesuren 2´30 metres d’altura, no quedin perdudes al col·locar-les a l’àtic del retaule.
Ha treballat amb terracota els caps, cames i braços, mostrant un domini exquisit de les teles utilitzant tècniques de l’estofat en or, en tons pastel concordants amb el retaule.
Les escultures donen una sensació de moviment, traçant un eix que s’obre amb el braç dret de sant Miguel, en actitud de colpejar al drac maligne, imatge que anirà a l’esquerra, mentre que el braç esquerre de sant Gabriel s’obre cap a la dreta, creant una obertura de línies en la part superior del retaule.
Les peces d’argenteria són de José Manuel Bernet, que ha enriquit un escut en metall i ha completat una vara de lliris blancs amb plata del segle XVIII ja existent.
Un encàrrec que sembla un retorn al barroc i a aquests efectes de teatralitat tan característics de l’últim barroc sevillà, centre-europeu o d’Itàlia, llocs on Ceada troba freqüentment la seva inspiració.
Una il·lusió feta realitat del jove escultor Abraham Ceada al compartir espai sota la mateixa volta i veure la seva obra al costat de les magistrals creacions de Martínez Montañés, Roldán, Duque Cornejo, Cristóbal Ramos i altres contemporanis com Álvarez Duarte, Romero Zafra o Fernando Aguado.
Els propers dies es col·locaran aquestes portentoses figures, una feina gens senzilla, a l’àtic del retaule, i així es farà realitat el desig de la comunitat de veure acabat el retaule major del convent.
Els propers dies es col·locaran aquestes portentoses figures, una feina gens senzilla, a l’àtic del retaule, i així es farà realitat el desig de la comunitat de veure acabat el retaule major del convent.