El germà Antonio Vázquez Martínez, ha mort després d’una llarga trajectòria de vida religiosa en el Carmel Descalç. La Província Ibèrica s’uneix en aquests moments a la pregària dels seus familiars, dels seus germans de comunitat i de totes les persones que van compartir amb ell diferents etapes de la seva vida.
Antonio va néixer a Jaén el 16 d’abril de 1958, fill de Bienvenido i Luisa. En el Carmel va rebre el nom religiós d’Antonio de Jesús Abandonado.
El seu camí com a carmelita descalç va començar a Úbeda, on va iniciar el postulantat el 26 de juny de 1980 i va prendre l’hàbit l’1 d’octubre del mateix any. El 26 de setembre de 1981 va fer la professió simple i, després de diversos anys de formació i discerniment, la professió solemne el 17 de maig de 1986.
Des de llavors, la seva vida va quedar vinculada al Carmel i a les diferents comunitats a les que va ser enviat. La documentació conservada recull la seva presència a Úbeda, Cadis, Buenos Aires (Argentina) i Córdova, a la comunitat de San Cayetano, entre altres destins.
Els últims anys va continuar vivint la seva vocació i el seu servei en diferents cases de la Província. Des de la tardor de 2020 va estar a la comunitat de Granada i, després del Capítol Provincial de 2023, va ser destinat a Medina del Campo. Al gener de 2025 va passar a la comunitat de Valladolid i, després del Capítol Provincial celebrat a l’abril de 2026, va ser traslladat a Segòvia. Finalment, pel juny d’aquest any es va incorporar a la comunitat de San José de Burgos, que ha estat la seva última conventualitat.
Més de quatre dècades després d’aquells primers passos a Úbeda, la seva defunció ens porta a recordar i agrair una vida sostinguda en la vocació carmelitana, compartida amb nombrosos germans i comunitats i marcada per la pertinença a una família religiosa que va ser la seva casa durant bona part de la seva existència.
La Província Ibèrica de Santa Teresa de Jesús encomana al germà Antonio a la misericòrdia de Déu i dona gràcies per la seva vida i la seva vocació, a la vegada que acompanya amb la seva oració els seus familiars, la comunitat de Burgos i a aquelles persones que van tenir l’oportunitat de compartir camí amb ell.
Amb l’esperança cristiana en la Resurrecció, confiem la seva vida al Senyor i demanem que santa Teresa de Jesús i la Mare de Déu del Carme l’acompanyin a la trobada definitiva amb en Pare.
Al cel sia.