Aquell dissabte, avui per a nosaltres “dissabte sant”, el cor de la Mare guardava la Passió del seu Fill. Una espasa travessava els seus batecs. El sofriment va visitar aquell mateix si en el qual l’Encarnació va obrir la seva porta. No va ser sofriment qualsevol, va ser “el sofriment”. El sofriment que Jesús va acceptar voluntàriament per donar-nos la certesa d’un amor que no queda vençut, que resta obert per sempre en el seu costat per donar-nos vida. És aquest sofriment i dolor el que ens situa a tots en el mateix lloc.
També Maria va viure la Passió del seu Fill amb tot el rigor que ell la va patir i que els seus ulls van contemplar, perquè, quina maternitat entranyable no s’unifica amb el fill del seu si! Sí, Maria va sofrir, però no va ser “un sofriment” imposat. Maria, com el seu Fill, com a Mare i primera deixebla, el va acceptar voluntàriament.
La muntanya, un lloc en el qual la manifestació de Déu és revelada… Quina diferència l’esplendor de l’ Horeb, del Sinaí, del Tabor, amb la muntanya del Calvari! La manifestació del Calvari va ser la definitiva. En totes Jesucrist s’hi va manifestar. En les primeres en figura però, aquí, en el cim del Calvari, ens va estimar fins a l’extrem.
.Maria també va pujar a la muntanya, a la muntanya en el qual la glòria de Déu es va manifestar de la forma més inesperada, en el menyspreable, davant qui es tornen els rostres com diu el profeta Isaïes.
Sí, María va contemplar el dolor, l’horror però, encara que una espasa travessés la seva ànima, no va travessar la seva fe: davant el sofriment i la mort, en el seu cor bategava la veritat, creia en el que no es veu, en la vida del seu Fill.
La muntanya, un lloc en el qual la manifestació de Déu és revelada… Quina diferència l’esplendor de l’ Horeb, del Sinaí, del Tabor, amb la muntanya del Calvari! La manifestació del Calvari va ser la definitiva. En totes Jesucrist s’hi va manifestar. En les primeres en figura però, aquí, en el cim del Calvari, ens va estimar fins a l’extrem.
Maria també va pujar a la muntanya, on la glòria de Déu es va manifestar de la forma més inesperada, la menyspreable, davant qui es giren les mirades, com diu el profeta Isaïes.
Sí, Maria va contemplar el dolor, l’horror però, encara que una espasa travessés la seva ànima, no va travessar la seva fe: davant el sofriment i la mort, en el seu cor bategava la veritat, creia en el que no es veu, en la vida del seu Fill.
En aquest “Dissabte Sant” esperem, no en la muntanya, sinó en el silenci de la vall on alguna cosa està a punt de succeir: els nostres ulls veuran la Vida i el seu Autor en la glòria que ha vençut les tenebres del món i que ens embolcalla en la llum divina dels fills de Déu.
Maria, Maria, Mare nostra! Vine amb nosaltres i acompanya’ns en aquest Dissabte Sant amb l’amor de la teva ànima.
Gna. Samay Alina del Cordero Inmolado, carmelita descalça (Badajoz) )