Ens desplacem al Desert de Sant Josep de Las Batuecas per parlar amb el seu superior, P. Francisco Brändle.
Ens pot explicar la història i la fundació del Desert de Las Batuecas?
És una història extensa que comprèn diversos segles. Va començar el 1599 inspirat pel provincial, P. Tomás de Jesús, dels Carmelites Descalços de Castella. És una història ben documentada i s’han escrit llibres sobre aquest tema.
Quin és el valor espiritual i cultural d’aquest lloc en la tradició monàstica?
Hauríem cenyir la pregunta i centrar-nos en la tradició carmelitana. És dins d’aquesta tradició on sorgeix aquest tipus de vida, monàstica, sí, però amb el segell del Carmel. Perquè són les nostres arrels en el Mont Carmel les que inspiren el nostre estil de vida contemplativa: escoltar de la Paraula de Déu i pregària, viscudes a redós d’una cel·la construïda al costat d’altres al voltant d’una església central. D’aquesta manera es vol evocar l’origen de l’Orde en el Mont Carmel, tal com va voler santa Teresa al reformar el Carmelo.
Com descriuria la vida monàstica carmelitana en el Desert de Las Batuecas?
Com he dit, es tracta d’una vida centrada en l’oració i l’escolta de la Paraula. Es fa d’una manera senzilla, en el marc d’un horari amb dos moments claus: al començament del dia a les 7:00 del matí, amb el res de Laudes, l’oració silenciosa i l’Eucaristia, i al capvespre també coincidint amb les 7:00, amb les vespres i una hora d’oració silenciosa. A la nit ens reunim per a resar l’Ofici de lectures i les Completes. Durant el dia, dediquem unes hores al treball manual, ja sigui a l’horta, o en les tasques de la casa que ha d’estar disponible per acollir els hostes que volen compartir el nostre silenci. El temps que no ens ocupen aquestes labors manuals l’aprofitem per romandre a les ermites i la casa.
Quins principis fonamentals guien la vida dels religiosos en aquest entorn?
És fonamental per a tots identificar-nos amb l’espiritualitat del Carmel en el context d’un espai contemplatiu. Llegir els escrits de santa Teresa i sant Joan de la Creu en mig d’una natura i un silenci que t’envolten obre un marc únic per fer aquestes lectures.
Com interactua la comunitat monàstica amb la comunitat local i les persones que visiten el Desert de Las Batuecas?
La comunitat carmelita que ara viu en el monestir, de la que també en formen part tres germans seglars de vida comuna, és la base de la vida carmelitana del Desert. S’hi afegeixen, en major o menor grau, els hostes que viuen a l’Hostatgeria. El testimoniatge que en rebem és que aquesta participació en la nostra vida, sobretot en els moments orants, és molt positiva per a ells.
Com l’ha afectat a vostè la seva experiència en el Desert de Las Batuecas?
No m’ha sorpès en cap moment. És la vida que esperava viure quan vaig venir destinat a aquest lloc. El que sempre impacta és el lloc per si mateix. El seu silenci, la proximitat de la natura, la possibilitat de viure en la teva ermita, a la teva horta (cada ermita té el seu petit espai d’horta), són dons inestimables que no es poden descriure.
HI ha lliçons espirituals particulars que hagi après o compartit amb la comunitat?
Tot l’espiritual és gratuït i sorgeix de manera natural i espontània, quan menys t’ho esperes. Normalment aquests moments es preparen perquè hi ha moments comunitaris per desenvolupar aquestes lliçons espirituals que anomenem “col·lació espiritual”
Creu que hi ha augment de peregrinació i turisme religiós en el Desert de Las Batuecas?
Sí, és clar que sí, els hostes que ens visiten, que són ja bastants, venen buscant el silenci i la solitud i han anat en augment. És un fet lligat a la seva recerca religiosa. En la mesura que podem, els obrim sempre les portes i a vegades el nombre de visitants ens desborda. També hi ha persones que, sense entrar en el monestir, visiten la zona, especialment un indret des d’on poden contemplar l’església i les ermites al seu voltant a vista d’ocell, per fer-se una idea perfecta d’aquesta construcció singular de monestir.
Com porta la comunitat monàstica la presència de visitants i pelegrins?
Parlem d’una hostatgeria monàstica en la qual els hostes tenen unes normes concretes que han de respectar per fer compatible la seva estada entre nosaltres amb el tipus de vida contemplativa que els volem transmetre. En general insistim en el silenci i en la solitud, que no exclouen el servei i la convivència profunda, per viure-ho.
Hi ha projectes culturals o educatius per preservar i promoure l’herència cultural del Desert de Las Batuecas?
Hem de dir que, en general, el nostre projecte cultural és la nostra pròpia vida. La mantenim amb la consciència que és un bé cultural, dins d’una tradició religiosa singular: la carmelitana. Volem fer-ho en el marc de l’Església del Concili Vaticà II, que valora la crida universal a la santedat, i a la vida humana oberta a la unió amb Déu, que es pot descobrir amb el recolzament que ofereix aquest lloc i aquest tipus de vida.
Hi ha plans per desenvolupar futurs projectes en el Desert de Las Batuecas que reforcin el seu paper com a lloc d’espiritualitat i retir?
El nostre projecte de futur és que, com a monestir que pertany a la Província Ibèrica de Santa Teresa dels Carmelites Descalços, sigui més conegut i recolzat per tots els religiosos de la Província. Una vegada s’aconsegueixi això, buscarem la manera de projectar-lo a tot l’Orde, en les diverses branques.