El dia de Pasqua és el punt àlgid de la celebració d’allò que el mateix Crist anomenà la seva “glorificació”: «Ha arribat l’hora que el gra de blat caigui en terra i mori per donar fruit» (Joan 12, 23-24). El seu abaixament fins a la mort va ser la seva exaltació, elevat a la creu, atrau totes les mirades, perquè del seu cos trencat i traspassat neix la nova humanitat, l’Església, que es constitueix gràcies als sagraments de l’Aigua i la Sang. Al avançar-se, al morir, ha fet possible que puguem seguir-lo pel camí de l’amor, estimant-nos els uns als altres perquè Ell i com Ell ens ha estimat. La Resurrecció és el cim i la confirmació de tot el que s’ha dit, la glorificació de Crist lliurat i la promesa de la nostra pròpia glorificació, és a dir, ens capacita per formar part del regne de Déu fermament arrelat en el nostre món i fet realitat. Per això se’ns recordava que celebrem un fet que s’ha esdevingut en la història humana (primera lectura): la història completa de Jesús de Natzaret, que comença quan Joan predicava el baptisme de conversió, allà la Galilea. És la predicació i gestos de Jesús, l’ungit pel mateix Déu amb la força de l’Esperit, per sanar i curar plenament a cada home. Jesús va morir, certament, alçant-ho en la creu. Els qui en donen testimoni, els qui ho recordaven, també en donen de que Déu el va ressuscitar al tercer dia. I ho saben perquè va ser el mateix Déu que els ho va fer veure. Aquesta culminació del misteri no va ser per a tots, com els signes anteriors, les paraules i gestos que Jesús va fer en la seva vida mortal, sinó només per a uns escollits, els testimonis designats per Déu mateix i que van menjar amb Jesús ressuscitat i per això en donen testimoniatge. Jesús ja no pot mostrar-se obertament com abans però els ha encomanat a ells, i a nosaltres, predicar al poble i donar fe que Ell és el jutge de vius i morts, la referència permanent per a la vida dels homes. Aquesta és la veritat cristiana, la veritat de l’obra de Déu que s’insereix en la nostra història i en cadascuna de les nostres vides a través de la vivència eclesial. L’Evangeli conta pas a pas com es produeix aquesta primera trobada i el que van veure i van experimentar els primers testimonis: Maria Magdalena, la primera de tots, veu la llosa apartada i corre a avisar els altres. Pere i el deixeble estimat de Jesús, Joan, venen corrent. De primeres pensen que algú ha robat el cos de Jesús i que l’han fet desaparèixer. La cursa la guanya Joan, més jove i guiat per l’amor de Jesús, però no entra, es queda mirant a dins i només veu els llenços que cobrien el cos. Quan Pere arriba, entren junts i veuen els llenços de la mortalla aplanats, com els llençols d’un llit quan el que hi dormia s’ha llevat; igualment el sudari, el llenç que cobria la cara, enrotllat apart. Tot això ja significa que el cos no ha estat robat sinó que ha marxat d’allí pels seus propis mitjans, que ha ressuscitat com entén Juan en aquest moment. L’Escriptura, les pròpies paraules de Jesús ajuden en aquest instant crucial: Ell havia de ressuscitar, anar fins a la mort en la voluntat del Pare és viure per sempre. Crucificat per amor, viu per sempre. Igual nosaltres: seguir a Crist fins a la creu és seguir a la caritat, que, sepultada amb Crist, no se separa de Crist, mor en Crist, és enterrada amb Ell, ressuscita amb Ell.
Primera lectura: Hechos de los apóstoles 10, 34a. 37-43
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué:
«Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.
Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts.
Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»
Segunda lectura: Colosenses 3, 1-4
Germans,
ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra.
Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Paraula de Deu
O també pot fer-se:
Treieu el llevad vell perquè sigui una massa nova
Lectura de la primera carta de l`’apòstol sant Pau als Corintis 5, 6b-8
Germans,
¿no sabeu que una engruna de llevat fa pujar tota la pasta? Netegeu-vos bé del llevat que éreu abans perquè sigueu una pasta nova. Vosaltres heu de ser com pans sense fermentar, ara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. Per això, celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem abans, el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans sense fermentar, vivint amb sinceritat i veritat.
Evangelio: Juan 20, 1-9
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.
Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu:
«S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.»
Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà.
Simó Pere arribà darrera seu, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.
Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.