La festa de Tots Sants, molt aviat entra a formar part de la litúrgia en moltes esglésies, especialment d’Orient. En el segle IX, l’any 835, s’estableix a Roma per disposició del papa Gregori IV. Segles més tard, amb la florida de la Vida Religiosa va sorgint el desig que cada Orde pugués celebrar en una sola festivitat la glòria dels seus fills més il·lustres. Així, “Sa Santedat Climent X, a petició de l’Orde carmelità, va concedir el 27 de juliol de l’any 1662, que el 14 de novembre, amb ritu de segona classe, es pregués per Tots els Sants d’aquest Orde.” 1
Sant Joan de la Creu, comentant a ‘Llama’ el vers “Oh regalada llaga” la gràcia de la transverberació, va escriure: “Pocas almas llegan a tanto como esto; mas algunas han llegado, mayormente las de aquellos cuya virtud y espíritu se había de difundir en la sucesión de sus hijos, dando Dios la riqueza y valor a las cabezas en las primicias del espíritu, según la mayor o menor sucesión que había de tener su doctrina y espíritu.” 2 2 Pensava Joan en la Mare Teresa enriquida amb aquesta “virtut i esperit”. Aquí hi veiem ja anunciats l’immens nombre de fills i filles de Teresa hereus de la força i la virtut del seu esperit els quals constitueixen els sants i santes del Carmel que, units a tantíssims altres, formen part d’aquesta multitud que va veure sant Joan Evangelista aclamant l’Anyell (Ap 5, 9). Ells també són “de totes les races, pobles, llengües i nacions”.
Ara, podríem preguntar-nos amb Sant Bernardo “Ara, podríem preguntar-nos amb Sant Bernardo “I perquè i per a què aquesta festa?, de què serveix als sants que els honorem a la terra quan estan honrats en gran mesura i feliços amb la possessió de Déu?”
I també amb el mateix sant contestem: “A nosaltres ens serveix”.
El seu exemple, la seva vida, ens estimula. Cercar la seva intercessió ens encoratja. I cadascú ho sap per experiència: Com més proper és el model i com més podem identificar-nos amb ell per l’ambient, les circumstàncies, les virtuts que viu, més poderós és l’estímul que exerceix en nosaltres. I sobretot, quan se’ns presenta de la manera més senzilla, més imitable ens resulta.
En aquesta festa, quan parlem de sants del Carmel no ens referim només als declarats oficialment per l’Església sinó, sobretot, a tants que són tinguts com a tals pels qui van conviure amb ells. Aquests són de veritat els sants de la cel·la del costat. Es conserva la seva memòria, es relaten els seus fets, s’invoca la seva ajuda.
Teresa de Lisieux es queixava que els predicadors del seu temps en parlar de la nostra la Mare de Déu exageraven els seus privilegis i presentaven una vida plena de miracles i gràcies extraordinàries, perquè deia que amb això en lloc de fomentar la seva devoció podien fins i tot crear un rebuig vers Ella. Havien de mostrar la seva vida tal com es narra a l’Evangeli, de manera senzilla, real, propera, imitable. Passa el mateix amb la vida dels sants. Quan els observem, volem trobar el testimoniatge de persones properes, imitables que ens ajudin en el seguiment de Jesús. I això és precisament el que trobem en els sants de les “cel·les del costat”. A molts els hem conegut. Hem vist el seu somriure en moments difícils. Dir sí davant qualsevol sacrifici, petició d’ajuda, encara que estiguessin sobrecarregats. Transmetre pau i reflectir en la seva persona la bondat i la misericòrdia de Déu.
Aquests sants tan propers ens ajuden a creure en el gra de mostassa que creix fins a convertir-se en arbre on nien els ocells. Així és la nostra família carmelitana. Contemplar-la, beure del mateix carisma la gran varietat de maneres de viure’l ens porta a lloar la diversitat de saviesa i gràcia de Déu que reparteix els seus dons tan sobre abundantment. Com en un variat mosaic veiem en les seves files dones i homes de parts del món molt diferents, uns han estat màrtirs, altres evangelitzadors, verges, missioners, doctors, confessors i ermitans que han enriquint l’Església amb el seu apostolat, amb la beneficència, amb l’ensenyament, a les parròquies, amb els seus profunds escrits i vivint en solitud amagats en Crist amb una “misteriosa fecunditat”, fills tots del Carmel.
La Santa Mare Teresa de Jesús honorava molt els sants i convidava les seves filles a imitar-los: “En les festes dels sants penseu en les seves virtuts i demaneu al Senyor el seu do” (Avisos 56)
Ella ens dona exemple amb la seva manera de veure i tractar amb els sants i escriu: “Acordémonos de nuestros santos padres pasados cuya vida pretendemos imitar”” (C 11, 4) i “qué de santos tenemos en el cielo que trajeron este santo hábito” (F 29, 33) I ens anima d’aquesta manera, posant la nostra mirada en ells: “Todos los que traemos este hábito del Carmen somos llamados a oración y contemplación, porque este fue nuestro principio, de esta casta venimos, de aquellos santos Padres nuestros del Monte Carmelo que con tan gran soledad y con tanto desprecio del mundo buscaban este tesoro, esta preciosa margarita.” (5M, 1, 2)
Mirem doncs que som el fonament pels qui vindran, de la mateixa manera que els nostres sants han estat i són els nostres fonaments. (Cfr. F 4, 6)
- Any Cristià Carmelità Pare José de Santa Teresa OCD. Ed.de Espiritualidad 1952
- Flama 2, 12
Gna. Isabel Martí (Saragossa)